Durant molts anys s’ha insistit d’una manera gairebé malaltissa que una de les assignatures pendents que tenim com a país en el terreny de la innovació és la transferència de tecnologia de la universitat a l’empresa. El repte continua vigent, però oi que ja no se’n sent parlar? D’un temps ençà, el paradigma de la innovació ha canviat d’una manera tal que el focus ha passat a un altre lloc. Ara el que reclama tota la nostra atenció és l’anomenada innovació oberta i, especialment, la basada en les empreses emergents o start-ups. L’aparició de tecnologies relacionades amb la digitalització com el big data, la internet de les coses, la blockchain, la realitat virtual, etcètera, ha provocat una allau d’oportunitats en el mercat que en bona mesura són canalitzades pels projectes de joves emprenedors: sovint una barreja de tecnològica aplicada i d’idea de negoci. I pels fons de venture capital que hi aposten diners. Les empreses, sobretot les més grans, es revelen impotents davant la magnitud del fenomen: no saben com seguir el ritme de la successió vertiginosa dels esdeveniments ni poden intuir d’on pot venir el pròxim competidor, ni de quin sector, ni de quina part del món. L’opció de vincular-se a les start-ups, més dinàmiques i amb menys aversió al risc, sembla la més sensata. És cert que corporacions i projectes emprenedors presenten potencials sinergies i complementarietats. Però la gran amenaça d’una vinculació és el xoc cultural i que la corporació, molt més poderosa, acabi ofegant l’start-up. La clau consisteix que cada empresa analitzi què pot aportar a l’start-up i faci una aproximació tranquil·la i respectuosa. Davant aquest repte, la bona notícia per a les grans empreses del nostre país, però també per a les petites i mitjanes empreses, és que a Catalunya i especialment a Barcelona s’ha configurat un potent ecosistema start-up. El talent jove, les bones idees i l’esperit emprenedor han donat com a resultat un còctel d’èxit que demostra ser capaç d’atreure inversors locals i també internacionals. Alguns d’aquests projectes emprenedors estan cridats a créixer sense socis industrials, però molts d’altres poden alimentar i alimentar-se del ric teixit empresarial català. Amics empresaris, poseu una start-up a la vostra vida!