A la Vall de Cardós hi viuen uns 700 habitants en tres nuclis poblacionals bàsicament. Salvador Tomàs, alcalde d’un d’aquests municipis, Lladorre, és també responsable de Tavascan, estació que va començar a funcionar a inicis dels noranta, primer com un domini per als amants de l’esquí nòrdic, després, amb la instal·lació de remuntadors, s’ha anat sofisticant i ara és un lloc ideal també per a passejades amb raqueta o esquí fora pistes. Tomàs recorda que l’estació dona feina a 35 treballadors directament durant la temporada de neu. “Sense l’estació de Tavascan, la vall estaria perduda els mesos d’hivern”, assegura l’alcalde de Lladorre.

El Pirineu representa un 20% de la superfície de Catalunya però només té l’1% de la població, “sense les estacions l’arrelament d’aquesta població aniria a menys”, recorda Salvador Tomàs.

Una de les línies d’actuació per assegurar el futur d’aquest territori és inocular el virus de la muntanya en les noves generacions, sobretot dels petits de les comarques pirinenques. En aquest sentit, val la pena parlar de programa Esport Blanc Escolar (EBE) adreçat a escolars de tercer i quart curs de primària –de 8 a 10 anys– i residents en localitats del Pirineu. Hi han participat uns 2.140 alumnes. S’hi han de sumar uns 1.200 més, en aquest cas de Barcelona, a través de les activitats de promoció dels esports d’hivern a la ciutat, organitzades per l’Ajuntament. “Es tracta de democratitzar l’esquí, tothom ha de poder tenir accés a la neu sense discriminació”, defensa Jaume Domingo, president de la Unió de Consells Esportius de Catalunya.

“Necessitem una massa crítica d’esquiadors més gran”, assegura Òscar Cruz, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. Cruz pensa en l’increment de la base de clients de les estacions però també en la d’esquiadors professionals pensant en els resultats d’uns Jocs Olímpics catalans: “Necessitem un Pau Gasol o un Marc Márquez de l’esquí”.

Més gent i de tots els perfils. Les inversions que en els últims anys estan fent les estacions se centren en dos aspectes bàsicament: millorar la capacitat i l’eficiència dels canons d’innivació i renovar els serveis per ser més atractius per a tota la família, els que esquien i els que no ho fan. “L’evolució ens porta a adaptar-nos a tots els públics”, diu Laura Vives, de FGC.

Per a Maite Martí, directora comercial de Masella, el més important és que la gent torni i per això cal “que les expectatives es vegin superades”.