Perquè defensem que no hi ha d’haver ni rupturisme ni immobilisme; ni el rupturisme que poden defensar Junts per Catalunya, ERC o la CUP, ni tampoc l’immobilisme de Ciutadans i el PP. I en això estem d’acord amb el PSC. Que tenim les nostres diferències? Sí, les tenim. Però hem aparcat les diferències i hem sabut pel bé del país pactar els temes de legislatura. Formarem un grup parlamentari, que es dirà PSC-Units per Avançar, i ja avanço que hi pot haver temes en els quals podem votar diferent; per exemple, i això està en pacte, com poden ser els temes de consciència. El que volem és millorar l’actual model. I, pel que fa a la campanya, visibilitat per a cadascun i una gran complicitat, com es pot veure en els actes conjunts que fan Miquel Iceta i Ramon Espadaler.

Diàleg i diàleg. Asseguts en una taula, a Madrid, i parlar tant com faci falta; i buscar a través d’una proposta la millora de la relació. I això passa per la reforma constitucional, un nou model de finançament, recuperar les nostres institucions i deixar sense efecte l’article 155. I ho hem de fer des del respecte escrupolós al nostre model lingüístic i cultural. Volem parlar de tot això i més, arribar a un punt de trobada i votar-ho. D’aquí ve la importància del que hem fet: som dues formacions polítiques que pensen diferent però que han sabut posar-se d’acord en uns moments molt complicats i molt i molt greus.

En molts aspectes el puc entendre, si parlem de sentiments. Però quan es tenen responsabilitats de govern, no ens podem moure només per sentiments, perquè hem de treballar pel bé comú de tots.