El tenim a la memòria de tots els dosriuencs, ja sigui els que van participar del referèndum com els que no. L’1-O a Dosrius tothom el té al cap i encara se’n parla al carrer i als bars. Els fets van posar sobre la taula una injustícia per part de l’Estat espanyol que ve de lluny. Alguns que no van anar a votar ara hi anirien, i altres es van indignar tant que van sortir. Els més unionistes es van refermar en la seva posició que es tractava d’un acte il·legal.

En vam sortir cohesionats, i crec que més gent es va sumar al dret a decidir dels catalans. Tant al nucli de Canyamars com a Dosrius, va ser un impacte molt fort. Aquí hi viu gent que busca tranquil·litat, i l’1-O amb l’actuació de la Guàrdia Civil van trobar tot el contrari. No estàvem preparats ni ens imaginàvem la violència amb què van venir els agents. Crec que ningú s’ho imaginava ni aquí ni en altres llocs.

Sí, i això ens espanta. Si diuen que no va ser res, et planteges fins on poden arribar. Això és molt perillós.

Estem en una situació excepcional de setge policial, judicial i polític. La repressió ha evidenciat el que fa molts anys reclamem perquè els catalans puguin decidir el seu futur. Els qui creiem que Catalunya viuria millor sent independent, com un estat d’Europa i com a bons veïns de l’Estat espanyol ens porta a materialitzar la República Catalana.

L’objectiu que tenim ara és recuperar el Parlament, el govern, les institucions i refer allò que amb l’aplicació del 155 ens hauran desmantellat. L’acte de proclamació es va fer, però no s’ha materialitzat. A partir del 22 de desembre s’ha d’aplicar la voluntat que es va manifestar amb el referèndum de l’1-O. Tenim un mandat democràtic que es va fer amb un resultat molt clar.

Sí que és del tot il·legal. La Constitució no diu que amb l’aplicació del 155 s’hagi de destituir tot un govern, empresonar mig govern i que una altra part s’hagi d’exiliar. Aquí si hi ha hagut una posició unilateral és aquesta. A l’Estat espanyol, en comptes de dialogar de política, s’ha derivat cap a un conflicte judicial, policial i de repressió. L’endemà de les eleccions el 155 hauria de deixar de tenir efectes i que s’obrís un procés de diàleg polític.

Són unes eleccions al Parlament i l’objectiu és que amb la suma dels partits sobiranistes tornem a tenir la majoria. Tenim un govern que per nosaltres és el legítim.

Primer ens calen els resultats i veure com es pot investir. Faltarà veure la situació legal que tenen els nostres consellers i el president en aquell moment.

Estava tot a punt per implementar; el que no ens imaginàvem era la resposta repressiva de l’Estat espanyol. Abans que hi hagi una situació de violència al carrer és millor reconduir-ho amb un acord, amb un pacte. Volem una República Catalana ben feta i pacífica.

Una societat no està dividida perquè hi hagi diferències ideològiques o polítiques. Per això existeix la democràcia, amb eleccions i referèndums. Només es tractava de saber si hi havia acord entre els que volem la independència i els que no. Amb el que va passar l’1-O és cert que sectors de l’unionisme s’han radicalitzat. S’ha vist en manifestacions convocades per Societat Civil Catalana i amb suport de Ciutadans, PSC i PP que acaben amb violència. Això no s’ha vist mai en les manifestacions de l’ANC. Jo penso que els que divideixen són ells i l’Estat espanyol, amb la seva repressió.

Veiem que la Unió Europea és un club d’estats, i Espanya n’és un soci més. Ens hauria agradat un pronunciament més implícit de suport a la causa catalana. També hi ha veus de diputats i ex-alts càrrecs i primers ministres que han advertit que s’ha de negociar. Hi ha d’haver una sortida negociada i pacífica.

Hi ha d’haver una opinió clara d’Europa. Al cap i la fi la convocatòria del 155 i de les eleccions és una petició feta per Europa. En funció del resultat s’haurà de pronunciar.