El PP no només es pot erigir en portaveu de la “majoria silenciosa”, però s’ha demostrat aquests dies que hi ha un gran nombre de catalans amb els quals no s’estava comptant que han sortit al carrer i que no estan d’acord amb el que ha succeït a Catalunya.

La situació s’ha portat a un límit en el qual hi ha poques diferències perquè tot està molt extremat. Amb el bàsic hi coincidim [amb Cs], però creiem que hi ha hagut diferències importants. La defensa del sentiment d’espanyolitat i catalanitat, de l’ordre constitucional o de la llei són coses que ens apropen molt. A mi, en aquest sentit, em costa trobar-hi diferències.

Segur que hi ha hagut errors i segur que les coses es poden fer, vist en perspectiva, d’altres maneres. També li haig de dir que les coses s’han portat molt als extrems i era molt difícil trobar respostes diferents en una situació com, per exemple, la que es va donar al Parlament els dies 6 i 7 de setembre amb un desafiament a l’ordre constitucional. La resposta que ha donat el govern de l’Estat, amb Cs i PSOE, no diferiria gaire del que faria qualsevol govern de qualsevol estat europeu. La paciència que ha tingut Mariano Rajoy ha sigut infinita. Crec que l’aplicació del 155 s’ha fet d’una manera molt proporcionada

Són dues coses diferents. Pel que fa al 155, el dia 21 hi haurà unes eleccions, i a partir de l’endemà s’haurà de conformar un nou govern dins la legalitat constitucional, i per tant el 155 deixa de tenir sentit. Aquest article s’ha aplicat perquè hi ha hagut un govern a Catalunya que ha transgredit la llei. Pel que fa a la intervenció de les finances, tal com està ara segur que hi haurà mesures que faran disminuir el rendiment de comptes que ha de fer la Generalitat cap al govern central, però la situació de les finances de la Generalitat obliga que hi hagi un cert control.

El PP vol que a Catalunya hi hagi un govern constitucionalista i que no faci cas omís de les lleis. És l’escenari que es preveu.

És inqüestionable que els catalans tenim unes peculiaritats pròpies, des de l’idioma fins a la cultura. Aquest respecte hi ha de ser. De tota manera sí que vull recordar que el darrer govern de la Generalitat va fer arribar a Mariano Rajoy 46 propostes per intentar establir un marc de confiança. D’aquestes, el govern central li va acceptar parlar de 45. Només n’hi va haver una a la qual l’executiu de Rajoy va dir que no, que era la del referèndum. Sí que és cert que s’han de millorar altres coses, com el finançament o el dèficit d’infraestructures, que s’haurien de blindar.

Per mi és molt clar: quan l’any 2017 t’empetiteixes i et fas més feble i quan els grans estats estan cedint sobirania cap a la Unió Europea, crec que la independència és el camí equivocat. El que hem de fer és obrir-nos i intentar pertànyer a realitats més àmplies. A més, hi ha una cosa que per mi és indiscutible: quan a Espanya li ha anat bé, a Catalunya li ha anat molt millor. No reconèixer aquesta realitat des d’aquí em sembla d’una ceguesa important.

El Xavi (García Albiol) és una persona que té les idees molt clares i que és molt vehement, per bé i per mal. El millor que té és que sempre parla molt clar. Tothom sap que el que diu és el que ell pensa realment. També penso que és una persona molt transparent. El que pensa és el que diu, i el que diu és el que fa.

M’agrada molt que em faci aquesta pregunta, sincerament. Si hi ha una comarca maltractada per la Generalitat, aquesta és el Maresme. I no ho dic jo, ho diu l’Idescat. A més, hi ha un estudi fet per la plataforma Preservem el Maresme en què es diu que fins al 2013, aquesta comarca era la penúltima de Catalunya en inversions aportades per la Generalitat. Tenim molts dèficits i necessitem polítiques d’infraestructures. En aquest sentit és indefensable que el peatge de l’autopista vagi més enllà del 2021. El Maresme també necessita, entre altres coses, polítiques que afavoreixin la cohesió social, l’educació o la sanitat.