Per mi el feminisme és política i ha d’estar al centre perquè es tracta de la igualtat de drets efectius entre totes les persones. Aquest combat ve de la constatació de la discriminació, i quan en pateixes, t’adones que el sistema no és com t’havien fet creure.

Jo crec que sí. Però quan hi ha un moviment que pren força també hi ha un contramoviment. Per tant, hi ha molta resistència per part dels opressors. S’estan organitzant i estan intentant deslegitimar el moviment.

He trobat una sensibilitat cap al feminisme molt més propera que no pas en altres partits. El fet que prenguin com a norma les llistes cremallera o que incloguin objectius feministes en el seu programa, m’interessa. Si no fos així, no podria anar a les llistes perquè per mi el feminisme és el centre de la lluita.

M’ho van proposar i després em vaig plantejar fer-ho. I no només jo mateixa, sinó també el meu entorn més proper. Em va sorprendre molt la proposta i em va posar en una situació complicada. Crec que hi ha molts llocs des d’on es pot lluitar i el Parlament no és el més important, però sí que té un valor simbòlic que crec que s’ha de respectar.

Res en concret, però són detalls que penses que es podrien fer de manera diferent. M’inquieta la gent que s’adhereix al cent per cent als ideals d’un partit, perquè llavors no hi ha espai per a la crítica. La CUP és el partit que més em representa, tot i que no hi milito. Em mereix més confiança una organització que pot tenir les seves contradiccions però on les decisions es prenen entre molta gent.

Quan hi va haver l’empat a l’assemblea sobre la investidura d’Artur Mas. S’hauria d’haver intentat ser imparells. Em va semblar estrany. En tot cas, quan hi va haver el bloqueig de Mas va ser una jugada mestra. Puigdemont és una persona que ha generat molt més consens i que tenia més capacitat de ser flexible.

Aquesta és una visió una mica centralista perquè hi ha quatre llistes i dues estan encapçalades per dones. Sense paritat jo no hauria pogut participar en les llistes de la CUP. Tinc un problema, i és que a mi m’encantaria que no hi hagués Carles Riera i que hi hagués una dona. Però és que ell és un candidat molt preparat, sap transmetre les seves idees de manera tranquil·la i dona molta seguretat. Crec que és un candidat fantàstic.

La independència només ens la plantegem com una eina de sobirania. Decidir com ens organitzem, quines són les nostres prioritats, on posem els focus i a qui estem beneficiant.

Exigències és una paraula amb connotacions molt negatives...

Doncs les condicions lògiques del que ha passat fins ara. El que hem de fer és continuar amb el mandat popular de l’1-O apoderant la gent. El que demanarem als nostres companys en aquest viatge és que empenyin endavant.

No em va semblar lògic. En aquell moment jo ho vaig viure des de fora. Em va decebre que no passés abans, com per exemple el 3 d’octubre, el dia de la vaga general.

Jo no tinc per què no creure el que diu Marta Rovira. Vam veure l’1-O que l’Estat no s’estava de res. M’agradaria pensar que visc en un Estat en el qual no hi ha unes forces militars que vulguin matar gent per espantar-nos, però els indicis no sé si apunten massa cap aquí.

La unilateralitat no només la plantegem nosaltres, és que ens ve imposada. Hem esgotat les opcions de pactar determinades coses i és una falta de respecte cap a la gent que va estar defensant les urnes l’1-O. Ja hem votat, hem fet el referèndum i ens ha costat el que ens ha costat.

Si estem d’acord que volem fer efectiva la República, sí. Si em preguntessis un pacte amb altres partits…

Amb els comuns tenim moltíssimes simpaties en algunes reivindicacions en drets socials. Però quan es posen de part del 155 i quan diuen que provoquem el feixisme, costa molt estar al costat d’ells. Si arriba el dia en què entenguin que l’única manera d’aconseguir els seus objectius polítics en drets socials és amb la República, estarem de costat.

Veig una República decidint què vol ser. Per això el procés constituent serà bàsic.

Busco espais on cuidar-me. No he arribat al punt de llençar la tovallola. Ja duc a dins aquesta cosa guerrera i he après, sobretot des del feminisme, a tenir un entorn que, quan hi ha un cop dur, et recull i t’ajuda a recuperar energies.