De la lluita armada clandestina a ser corejats com estrelles del rock. Pocs minuts després que les estimacions electorals confirmessin la majoria absoluta dels nacionalistes corsos, el líder autonomista Gilles Simeoni i l’independentista Jean-Guy Talamoni van sortir ahir al vespre mantejats de la seu a Bastia de la coalició Per a Corsica (Per Còrsega). El motiu d’aquesta felicitat no era menor. Segons l’estimació d’Ipsos, l’aliança formada per autonomistes i independentistes va aconseguir el 56,90% dels vots en la segona volta de les eleccions territorials a Còrsega –en el moment del tancament d’aquest diari, no s’havien publicat els resultats finals–. Gràcies a la bonificació que rep la força guanyadora, la llista de Simeoni, l’actual president del govern regional de l’illa, va obtenir entre 40 i 42 diputats dels 63 que compondran la nova col·lectivitat territorial única.

Els comicis d’ahir ratifiquen la coalició nacionalista que governa Còrsega des de les regionals del 2015. Després d’haver estat una força d’oposició durant quaranta anys i d’haver defensat les seves idees a través de la violència del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC) –que va anunciar la seva renúncia a les armes el juny del 2014–, el nacionalisme cors ha esdevingut gairebé hegemònic en aquesta illa del Mediterrani. La contundent victòria de la coalició Per Còrsega es va beneficiar, a més, de la divisió dels seus rivals. La segona llista més votada va ser la del conservador Jean-Martin Mondoloni, amb només el 16,50% dels sufragis. I el van seguir, amb el 13,50% dels vots, la candidatura de Valérie Bozzi (dreta republicana) i la de Jean-Charles Orsucci (La República en Marxa, el partit del president francès, Emmanuel Macron), que van obtenir pràcticament el mateix resultat.

Tanmateix, la majoria absoluta dels sobiranistes es va veure deslluïda per l’elevada abstenció. Segons l’estimació d’Ipsos, el 48,3% dels electors corsos van preferir no acudir a les urnes. Això representa un descens de la participació del 0,5% respecte a la primera volta, el 3 de desembre. Malgrat la baixa participació, els nacionalistes corsos disposen de la legitimitat de les urnes per exigir a París que accepti el diàleg. La llista liderada per Simeoni demana al govern francès que negociï la concessió d’un estatut d’autonomia, el reconeixement de la cooficialitat de la llengua corsa i l’apropament dels presos polítics. “Establirem una relació de força democràtica amb un govern i un estat que mai ens han parlat, un estat que des de l’elecció de Macron ha passat del silenci a l’hostilitat”, va advertir Simeoni en la clausura de la campanya.

A més d’establir un duel democràtic amb París, els nacionalistes corsos tindran la responsabilitat de dirigir la nova col·lectivitat territorial única, que naixerà oficialment a partir del dia 1 de gener. Segons preveia la reforma territorial francesa de l’any 2015, aquest organisme és fruit de la unió dels dos antics departaments corsos (l’equivalent de les províncies) i del govern regional, i disposarà d’un pressupost de 1.000 milions d’euros, una suma considerable per a una administració territorial francesa. “No podem decebre”, deia l’independentista Talamoni en una columna publicada al diari local Corse-Matin.