La previsió és d’uns 5 milions de quilos d’oli. Una mica per sota de la mitjana que tenim, tot i que s’ha de dir que és una mica inferior a la que esperàvem per culpa de la sequera. A l’octubre va ploure però ja era massa tard.

Aproximadament 8 milions de quilos. Però també és veritat que aquestes xifres no són normals. Perquè l’olivera és un arbre molt anyívol, que detecta tots els canvis climatològics, que fa que un any hi hagi molta producció i l’altre, molt poca. Ja sabem que és habitual en el nostre sector.

Cada anyada és una mica diferent. L’any passat va ser un any que l’oliva era molt verda, la maduració anava molt endarrerida i això va donar uns tocs de picant i amarg. Aquest any ha estat una mica al revés. S’ha avançat bastant la collita i ha donat uns olis més equilibrats i amb aromes molt bones. En definitiva, la matèria primera és de molta qualitat.

Les més primerenques s’inicien a primers d’octubre, que donen uns olis més verds i potents, i els més tardans van començar a primers de novembre. Tot plegat s’acaba als volts de Nadal o fins i tot a mitjans de gener.

Sí. Però encara hi ha una part que es fa de forma tradicional, que consisteix a pentinar les rames per fer caure les olives sobre les borrasses. Però és cert que cada vegada més s’està passant a sistemes més mecànics per sacsejar les oliveres. I també s’utilitza la tècnica del vibrador de soca, en arbres que no són massa grans. Els ginys elèctrics de bateria van en augment.

Estem sobre els 8.000 productors a la nostra DOP, que engloben més de 12.000 hectàrees de diverses comarques, com el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès o la Conca de Barberà.

Sí. En tenim de totes les característiques. N’hi ha d’afeccionats de cap de setmana, però també tenim productors professionals que exerceixen molt bé la seva feina, que és l’única que tenen com a modus vivendi familiar.

Van en augment i això és bo. Fins ara hi havia tres entitats que comercialitzaven la seva producció a l’exterior i ara ja estem en nou. S’exporta a gairebé tots els continents, menys Àfrica. Cada vegada hi ha més entitats que exporten i més països que reben els nostres olis.

A fora de la Unió Europea destaquen Japó, Taiwan i els EUA. I dintre de la UE és molt variat. Des dels països nòrdics fins Alemanya o França i molts altres països.

El preu, a banda de la producció que s’envasa, hi ha el de l’engròs. L’objectiu de les DOP sempre seria envasar el 100 per cent. Això seria l’ideal. Per això lluitem. Ara estem al 66% d’envasat del que es produeix. L’altre 34% ha de destinar-se a l’engròs amb cisternes i aquest preu de l’engròs ve molt marcat per la producció andalusa, estatal i mundial. En tres anys, per qüestió d’oferta i demanda, els preus han estat bastant bons després d’un període de temps que els preus eren baixíssims. El preu del detalls, de l’envasat, està en bons nivells els darrers tres anys, i aquest serà el quart que es manté prou regular.

Hi haurà manteniment de preus però amb una lleugera tendència cap a l’alça. S’ha de dir que aquests preus l’any passat van ser molt alts. Nosaltres som molt competitius.