“Jordi, Jordi, Oriol, Quim... Quanta paciència que heu de gastar! Sou valents i us duem al cor, amb admiració. Sabem que el somni és a la vora i és lluny. A la vora perquè la implicació de la gent, cadascú amb les seves possibilitats, és admirable. I serà difícil perquè ells tenen el poder i ganes d’exercir-lo. Però no tenen cap força sobre els nostres anhels. Deia la Muriel que nosaltres som el somni. Això no ens ho pot arrencar ningú. Ni a mastegots.”

Hi ha persones empresonades perquè els que han fet servir la violència policial han fet presoners i els han acusat de violents. No sé per què retenen els Jordis. Milers de persones érem a la Gran Via i no vam veure cap acte de violència. No sé per què retenen el vicepresident Junqueras o el conseller Forn. Represàlia? Si no els han alliberat és perquè calculen que, de cara a les eleccions que han convocat ells, els afavoreix tenir-los tancats.

Amb una barreja d’admiració i de decepció. L’exili del president i consellers ha internacionalitzat la situació. Com també els més de 50.000 catalans que es van manifestar a Brussel·les. Se’ns ha abocat a unes eleccions inesperades; però la sensació de desconfiança cap a les maniobres del govern espanyol és profunda.

Espero que vagin bé als nostres interessos. Els que llancen la casa per la finestra estan molt eufòrics; m’agradaria decebre’ls. Hem de votar tots i hem d’esperar i vigilar que no facin trampes. El nou govern, si guanyem, tindrà a sobre el 155. Serà difícil.