Mal any a les carreteres de Catalunya. En data d’ahir la xifra de víctimes mortals per accident de trànsit arribava a les 159, i superava la que hi va haver durant el 2016 (153). Aquesta xifra torna a suposar un cop dur per a l’estadística de la mortalitat viària després que el 2016 es tanqués l’any amb una reducció del 13% en relació amb el 2015. Entre les causes del repunt de la mortalitat, s’ha de tenir en compte l’increment del volum de trànsit i la incidència del factor humà en les distraccions, moltes vegades motivades per l’ús inadequat del telèfon mòbil. La incidència dels accidents de motoristes també és significativa.

En aquest sentit, de les deu persones que ja han mort a les carreteres durant aquest mes de desembre dues eren motoristes, un col·lectiu que durant els últims anys ha vist créixer de forma molt preocupant els índexs de sinistralitat i mortalitat. Precisament ahir, el president del RACC, Josep Mateu, va parlar d’aquest fenomen i va qualificar d’“alarmant” el nivell d’accidentalitat del col·lectiu de les dues rodes.

Mateu va fer aquestes declaracions en la presentació de l’informe EuroRAP sobre la seguretat de les carreteres catalanes, en el qual se subratlla l’increment d’un 36% del nombre d’accidents de motoristes des del 2013 fins al 2016. En aquest mateix trienni els accidents en què hi ha hagut ferits greus o morts han augmentat un 13%.

L’informe EuroRAP detecta que hi ha una concentració molt gran d’accidents de moto (el 50%) en un tram molt reduït de la xarxa viària (el 9,6%), fet pel qual Lluís Puerto, director tècnic del RACC, va assegurar que això hauria de permetre desplegar mesures concretes i més eficaces per lluitar contra la plaga d’aquest tipus d’accidents. Una de les vies amb més sinistralitat de motos és la ronda Litoral de Barcelona, on en un 80% dels accidents hi ha una motocicleta implicada. Puerto va subratllar que es dona la paradoxa que en vies aparentment més segures és on més accidents es produeixen.

La carretera de la Rabassada, que connecta la part alta de Barcelona amb el cim de la muntanya del Tibidabo, és també una de les vies negres per a les motos, “la pitjor”, segons va detallar Puerto. Aquesta carretera no només és funesta per als vehicles de dues rodes, sinó que també ho és per al conjunt del trànsit, ja que segons l’informe presentat ahir és la carretera on més risc hi ha de tenir un accident.

El grau de perillositat s’estableix tenint en compte la intensitat mitjana diària del pas de vehicles, la longitud de la via i el nombre d’accidents amb morts i ferits greus durant tres anys. La Rabassada va aparèixer per primer cop encapçalant aquest rànquing de carreteres perilloses l’any passat i aquest any s’hi ha mantingut. Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat van explicar que de cara al 2018 està previst fer-hi treballs de millora per reforçar la seguretat.

El segon lloc de la llista negra correspon a la carretera BV-1221 entre Terrassa i Matadepera. A la demarcació de Girona, la més perillosa és la GI-641 entre Torroella de Montgrí i l’Estartit, mentre que a Lleida destaca la C-14 entre Ponts i Bassella. Entre les deu més perilloses incloses en l’informe no n’hi ha cap de les comarques de Tarragona. Per demarcacions, les carreteres de Girona són les que tenen més quilòmetres amb un risc molt alt de tenir un accident greu o mortal.

A l’altre costat de la balança, en el capítol de les carreteres més segures, hi juga un paper molt important el fet que siguin vies desdoblades i d’alta capacitat. Això és el que passa amb la C-16, entre Sant Cugat i Terrassa, que és la via més segura de Catalunya, o l’eix transversal, entre els municipis osonencs de Gurb i Calldetenes.

L’informe EuroRAP el patrocina un consorci europeu que treballa per millorar la seguretat viària, i a Catalunya el du a terme el RACC en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit, el Departament de Territori i la Diputació de Barcelona.