Política

La UE s’esquerda per l’acollida de refugiats

Tusk reconeix que la falta d’unitat és molt visible i Merkel critica que no hi hagi solidaritat interna

Polònia, Hongria, Txèquia i Eslovàquia donaran 35 milions per al control de fronteres

Brussel·les ja no pot amagar més el seu fracàs amb el sistema de quotes per acollir refugiats. Van ser inútils els esforços comunicatius que va fer la Comissió Europea al setembre per dissimular el fiasco. El president del Consell Europeu va verbalitzar ahir el problema de la política migratòria de la UE: “La falta d’unitat és molt visible.” Mentre l’eix francoalemany es manté estancat per les dificultats de Merkel a l’hora de formar govern, la UE amb prou feines té força per impulsar polítiques comunitàries ambicioses. La cimera de caps d’estat i de govern d’ahir en va ser un bon exemple: cap acord significatiu entre els 27 estats. En l’ordre del dia, la gran incògnita era el grau de desavinença que tindrien els líders pel que fa a la gestió de la immigració.

I és que aquesta cimera ha estat precedida per l’esclat d’una guerra oberta entre el Consell i la Comissió amb relació a les quotes de refugiats. L’espurna: la proposta de Tusk de posar fi al sistema per repartir demandants d’asil que va impulsar l’executiu comunitari. Tot i que el comissari europeu per a les Migracions, Dimitris Avramopoulos, ho va qualificar d’“inacceptable, antieuropeu i insolidari”, el polonès va traslladar ahir aquesta iniciativa als líders europeus en un sopar informal en què no van prendre cap decisió vinculant. L’argument dels estats és que l’escull de les quotes impedeix avançar en la reforma del sistema de Dublín. Per contra, per a la Comissió és una punyalada que tira per terra el seu discurs sobre “la solidaritat” dels països europeus per acollir refugiats. Merkel, la ideòloga de les quotes, disposa de poc capital polític ara mateix per donar un cop de mà a Juncker. Tanmateix, ahir, amb una llampant americana groga, l’alemanya va continuar defensant la seva aposta i va criticar que “no hi hagi solidaritat interna”. Pel matí, el grup de Visegrad (Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia) va posar diners damunt la taula per compensar la seva falta de solidaritat. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el primer ministre italià i màxim afectat per l’onada migratòria, Paolo Gentiloni, es van reunir amb el quartet, que es va comprometre a aportar 35 milions d’euros per millorar el control de fronteres externes i frenar la migració a Líbia. Així, els països de l’est ofereixen una contraprestació per no haver acollit pràcticament cap refugiat en els últims dos anys. Conscient de la imatge poc solidària que dona l’acord, el cap de l’executiu comunitari deia que se sent “feliç” pels “primers resultats que mostren la solidaritat amb Itàlia”, tot i que la seva expressió facial denotava una altra cosa.

Cooperació militar

Els caps d’estat i de govern no van perdre l’ocasió ahir per oferir una imatge de solidaritat congratulant-se per l’enèsim intent de la UE a l’hora d’impulsar una defensa comuna. Els ministres de Defensa ja ho van dir fa un mes: “És un moment històric per a la defensa comunitària.” I els líders europeus no van perdre l’oportunitat “històrica” per fer-se la fotografia de rigor. Coincidint amb moments d’hores baixes en les relacions transatlàntiques, els estats membres posaran en marxa durant aquest 2018 una cooperació estructurada permanent (Pesco) que no inclourà Dinamarca, Malta ni, per descomptat, el Regne Unit. Han fet falta, doncs, deu anys, i que es produïssin els atacs terroristes més greus que ha viscut mai el continent, perquè la UE es decidís a formalitzar un acord d’aquesta mena, que ja preveia el Tractat de Lisboa. Una bona notícia per a la indústria armamentista europea, ja que el compromís comporta sobretot “l’augment constant dels pressupostos de defensa en termes reals”. Ara bé, com es farà efectiva aquesta cooperació és un misteri, perquè el Consell encara ha d’aprovar els primers divuit projectes de la Pesco, que preveuen “desenvolupar capacitats i disponibilitat operativa”, així com millorar la formació en defensa.

LES FRASES

No hi pot haver solidaritat selectiva entre els estats membres europeus
Angela Merkel
Cancellera alemanya
Les divisions van acompanyades d’emocions que fan difícil trobar un llenguatge comú
Donald Tusk
President del Consell Europeu

May arriba debilitada al Consell

En una jornada que havia de significar una petita victòria per a la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, el vistiplau que ha de donar el Consell Europeu a l’inici de la segona fase de les negociacions del Brexit quedarà aigualit per la seva crisi interna. May va reconèixer ahir que està “decebuda” per la decisió de la Cambra dels Comuns de sotmetre a votació al Parlament el futur acord del Brexit, però va intentar dissimular la seva falta de confiança assegurant que “el projecte de llei sobre la retirada de la UE està fent progressos”. Amb tot, els 27 estats membres decidiran avui si es pot començar a debatre la futura relació entre Brussel·les i Londres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.