Primer de tot, els donaria molts ànims i els mostraria la meva admiració per la valentia que han tingut. I que tinguin clar que el seu esforç no serà en va.

És molt trist. Si fa un any m’arriben a dir que en Junqueras o els Jordis estarien a la presó, no m’ho hauria cregut. Això només passa en països totalitaris o que no han madurat prou pel que fa a la seva democràcia. A l’Europa occidental, és intolerable.

Em sento impotent en veure com un estat, a través del poder judicial, el polític i els seus mitjans de comunicació, manipula i menteix, però també tinc una certa esperança que ens en sortirem. La gent de Catalunya no pot admetre aquesta situació.

Seria d’agrair que els esportistes més mediàtics es manifestessin per denunciar la situació immoral i injusta que vivim. Però això no només passa en el món de l’esport. I de fet és un mal general de la societat, el fet que molta gent tingui por d’opinar del que pensa per possibles represàlies o boicots. No és només trist que no opinin. Sobretot és trist que una societat decideixi venjar-se dels que no opinen com ells. Una societat així és una societat que no és plenament democràtica.

Que guanyin les opcions que estan a favor del dret a decidir del nostre poble i que s’oposen frontalment al 155.