Tinc una carta escrita que vaig fer mentre anava en tren a Brussel·les però si em preguntes per les postals jo els posaria: no es poden engabiar els ocells lliures. Volareu! Volarem!

És obvi que hi hagut una estratègia per escapçar el nostre moviment. S’ha tallat el cap a aquells que ho lideraven des del poble, la gent o els partits. És una vergonya com la justícia espanyola està supeditada al govern espanyol. Hem de dir, amb majúscules, que són presos polítics i exiliats polítics.

Vaig anar a la manifestació a Brussel·les i va ser impressionant. I també he fet coses més quotidianes amb gent que conec personalment com anar de compres amb Carme Forcadell.

És una dona molt forta i molt potent, que des de la base ha arribat molt amunt.

Aquest país porta una lluita soterrada des de fa molts segles. No és un invent recent ni una manipulació de TV3, com volen fer veure alguns. És una reivindicació que ha anat passant de pares a fills i és un sentiment popular i potent per poder canviar les coses. Aquest sentit és irreductible i aquests vots, per tant, no fallaran. Som un bloc enormement popular i transversal, que lliga molts anhels, no només la independència, sinó governar millor.