L’independentisme té un repte el 21-D, i el seu futur passa perquè ratifiquem el procés democràtic, la república, l’1-O... Ha de sortir a votar encara que al mateix temps diem que les eleccions són il·legítimes, que estan imposades. Té el repte en forma d’urnes, que és el que sabem fer. Per tant tothom a les urnes i a guanyar. Tenim el repte de tenir un mandat democràtic fort, potent. I el podem tenir.

L’avantatge d’aquestes urnes és que les ha convocat el govern espanyol. Per tant, amb la seva legalitat, que hem legitimat nosaltres, anem a guanyar les eleccions perquè fins ara han negat tots els mandats democràtics, i ara no podran negar-lo.

Sí, és el referèndum que el govern espanyol no s’ha atrevit a pactar. Molta gent que es va posar a intercedir l’1-O va dir si acceptaríem un referèndum pactat, i sempre vam dir que sí. Això és que també el proposaven al govern espanyol, que mai el va acceptar perquè era una humiliació política brutal fer-ho quan sempre ens l’havien negat, fins a 18 cops. Com que no van poder acceptar que algú els ho imposés ens van convocar eleccions i ara sí que les hem de prendre que són per comptar si la independència té prou suport polític i democràtic.

Cal obtenir un mandat suficient per implementar la República que ja està proclamada. Com més contundent sigui, a més velocitat la podrem implementar, perquè tindrà molta més complicitat, seguretat i capacitat de representar molta més gent. Llavors hem de constituir el govern més fort possible, molt transversal, i en això ERC ja ha fet un exercici d’explorar molt més les nostres fronteres per incorporar més gent. Després hi ha d’haver un gran diàleg, al que sempre havíem dit “procés constituent”, per interpel·lar tota la ciutadania per reflexionar com ha de ser aquesta república.

Sí, hi ha decisions immediates, no tan estratègiques, que caldrà prendre a partir del 22. D’entrada, hem de fer que el 155 no tingui efectes per parar-li els peus, que s’aixequi la intervenció de les finances i es restableixin un seguit de decisions polítiques que ha pres el Consell de Ministres. I aquí tenim una llista llarga: proposarem rehabilitar el major Trapero, perquè és injusta la situació en què es troba, no havia passat mai una relació de confiança tan gran entre la ciutadania i els Mossos, i és indignant que algú la pretengui trencar. També hem de rehabilitar les oficines a l’exterior i el Diplocat, perquè són legals i s’han tancat per pur interès polític del PP.

L’independentisme no ha de renunciar a cap dels dos objectius. El restabliment del govern dependrà de la situació legal i judicial, però nosaltres ens presentem amb un candidat que es diu Oriol Junqueras, i entenem que és qui millor pot liderar la nova etapa que ha d’iniciar la República i que ha de perseguir el segon objectiu, que és fer-ho molt més ampli i convidar-hi noves incorporacions. La millor figura per fer-ho és Junqueras, perquè té una transversalitat i capacitat de representar el país enorme, com hem vist a Sant Vicenç dels Horts. Això el situa com una de les millors persones per generar els amplis consensos polítics que ha de tenir la nova etapa. Per això estem convençuts que hauria de ser ell qui la liderés, perquè té capacitat de cosir, i no sols JxCat i el PDeCAT amb la CUP, sinó fins i tot més enllà, buscant la incorporació d’altres perfils. Això avui no ho pot fer ningú més que no sigui ell.

És que el nostre candidat és Junqueras. Des de fa uns dies, a més, tenim un informe jurídic que diu que si continua empresonat podria acceptar l’acta de diputat i ser investit president, i això en facilitaria la sortida. Per tant aquesta passa a ser la nostra prioritat: si sabem que el rehabilitem amb els nostres vots per posar fi a una situació injusta, i que en facilitem la sortida proposant-lo per a president, és la quadratura del cercle.

Hi he parlat personalment, i tots estem d’acord que haurem de veure quines majories tenim el dia 21, i que si aquest procés el vam començar plegats l’haurem d’acabar plegats. També estem d’acord que trobarem la fórmula d’entendre’ns de la millor manera possible. Ara bé, tenim un candidat que és l’Oriol, i estem liderant la majoria de les enquestes, juntament amb Cs. I ens toca responsabilitzar-nos de la situació i fer una crida al vot que permeti que una candidatura independentista guanyi les eleccions per sobre de Cs.

Hem d’anar a totes, i crec que els independentistes podem tenir la llista més votada i tenir la majoria d’escons. Hem d’anar a voler-ho absolutament tot.

Soc aquí per assumir totes les responsabilitats que calguin, i si passen per assumir la presidència de la Generalitat, em sento preparada, ho faré i no estic sola, perquè m’acompanya un equip que no comença i s’acaba amb la candidatura. Hi ha gent amb molta trajectòria política, com l’espai del socialisme democràtic, amb qui hem acabat fent una candidatura conjunta, i també hem incorporat perfils d’activistes socials i culturals que aporten molt i han de ser els protagonistes de la nova etapa perquè l’independentisme tingui un mandat més potent i pugui fer república des perspectives més plurals. Això permetrà anar a obrir portes.

En vam estar parlant, i ens vam adonar que els punts en comú ja els portàvem en els nostres programes, i al final es va descartar fer una presentació. Però hi són, i els objectius són els mateixos. Això no em fa patir perquè sé que ens entendrem per prioritzar el mandat democràtic de la gent. ERC serà garantia que hi hagi un govern que implementi el camí cap a la República, i que hi hagi unitat en l’independentisme per poder superar la suma que fèiem amb el PDeCAT i la CUP, i puguem anar a buscar molta més gent que vulgui protagonitzar la fase de constituir la República.

Sabem que ERC pot guanyar aquestes eleccions, i estem lluitant per fer-ho. I amb un missatge molt clar: hem de representar l’independentisme des de la seva absoluta diversitat. Això ho fem anant amb tres llistes, mirant de maximitzar cadascú el seu espai amb tres veus diverses. Això és molt més positiu per a l’independentisme.

Nosaltres representem un espai molt identificat, de la socialdemocràcia, molt central, que incorpora moltes sensibilitats d’esquerres i que vol ser molt divers. Aquesta és la nostra feina.

Tenim diversos diàlegs oberts, no d’ara sinó ja del Parlament, però no hi ha cap acord. Ell no és independentista però té molt clar el dret a decidir i entén perfectament en quina clau són aquestes eleccions. I identifica que si continua manant Rajoy i els seus delegats Cs i PSC, amb tots els interessos de l’Estat, o som súbdits, o donem l’oportunitat que els ciutadans prenguin les seves decisions.

Volem buscar una fórmula per governar amb JxCAT i la CUP, però tendirem ponts amb els comuns perquè hem d’aconseguir edificar un govern fort.

ERC sempre ha dit que fa bandera del diàleg i la negociació, i no l’abandonarem mai. Actuarem igual, demanant negociació al govern espanyol perquè és la millor via, però no ens esperarem a demanar-ho 300 vegades més, com el referèndum de l’1-O. No podem supeditar l’avenç i el progrés del país al fet que al govern espanyol li vingui de gust dialogar. Si no vol, algun dia n’haurà d’assumir la responsabilitat; nosaltres no renunciarem als objectius polítics i al final avançarem sense permís si no parlen, perquè mentrestant el país se’ns desfà a les mans.

Durant tot el procés hem anat guanyant raó i legitimitat, moltes vegades a costa de la reacció o no-reacció de l’Estat. Estem en una altra fase així, de seguir guanyant, i per això no hem de renunciar mai al diàleg però alhora hem de seguir avançant.

Si es fixen terminis, en un procés com el que estem en què no totes les variables depenen de tu, s’ha de tenir prou cintura política per flexibilitzar-los, explicant per què ho fas. I l’independentisme és un moviment prou madur per entendre circumstàncies que sorgeixen en el camí que eren absolutament inesperades, com que el govern espanyol volgués fracassar com ho està fent, i que renunciés als drets fonamentals en democràcia per intentar arrasar els independentistes. Aquest és un factor nou que hem descobert.

Se’ns pot dir que vam ser ingenus, i hem d’assumir que hi ha un punt de manca de previsió. Però ningú en les reunions per a l’1-O s’imaginava que acabaria amb mil ferits. Massa sovint s’han pres decisions prejutjant la capacitat de l’independentisme d’entendre-les. Des d’ara hem de donar molta més informació al moviment, i probablement si la presa de decisions és més transparent i concertada actuarem amb menys paternalisme, perquè a vegades hi hem actuat amb excés. Hi vam estar a punt l’1-O, i sort que vam fer la consulta pertinent...

Quan vam començar a veure les càrregues, i ens van comunicar que no cessarien i que estaven anant cap a pobles molt petits, es va convocar una reunió al migdia i es va valorar la possibilitat de suspendre el referèndum. Es va fer una consulta a gent que teníem d’interventors i apoderats, i la resposta va ser unànime: feu les declaracions que vulgueu, suspengueu el que vulgueu, que la gent dels col·legis no es mourà. Ningú ens va dir que endavant! Per tant, el procés ha de seguir amb la possibilitat de flexibilitzar els terminis si els decidim i concertar les decisions amb la ciutadania.

I tant que estàvem preparats! Hi havia un pla del govern, i sempre poso l’exemple de l’agència tributària per demostrar que estava preparada per recaptar el 100% dels impostos.

Confio que no, perquè està en la mateixa situació que nosaltres. No parteix d’un context polític que tingui més avantatge que la resta per implementar la llei de transitorietat o els decrets. Ens posarem d’acord, sempre ho hem fet i ho continuarem fent si l’objectiu i el mandat dels ciutadans és clar. I ERC hi serà lleial.

Això és campanya electoral, utilitzen tots els instruments que tenen a l’abast. I igual que tenen l’Oriol a la presó, si algú s’atreveix a la tasca impossible de substituir-lo està en el punt de mira d’informes judicials, ampliacions de querelles, etc. És una manera més de fer campanya, nosaltres seguim determinats a guanyar les eleccions. Només són informacions periodístiques, i entretenir-nos en això ens distrauria del que hem de fer.

A diferència del 27-S no arribem sols al 21-D: des de l’1-O tenim connectadíssima molta més gent, molts representants internacionals estan pendents de què passarà, i ens ho hem de prendre com l’oportunitat de fer emergir un mandat democràtic que farem que el govern espanyol respecti. I el que farem immediatament des del partit o el govern serà formar un equip, que ja estem configurant, de gent preparada perquè expliqui a les cancelleries europees com entenem que és el mandat que ens han donat els ciutadans.

Entenem que els presos i exiliats no han comès cap delicte, i per tant no ens plantegem cap tipus d’indult. Els defensarem dels delictes que se’ls imputen.

Que si la voten, votaran les forces immobilistes que el que fan és fer discursos que no s’adeqüen a la realitat que vivim, i ho fan per guanyar vots a l’Estat. No és casualitat que facin el discurs que fan sobre l’escola catalana. Demanaria que no llencin el vot i que hi continuï havent aquests consensos que han donat tanta pau durant tants anys per l’escola, els mitjans públics, la seguretat... El nostre és un vot per la convivència, la pau i l’estabilitat, i pels consensos interns a partir dels quals cal seguir construint oportunitats per tothom.

El PSC ha abandonat l’espai que havia representat, que era de lluita pels drets civils i democràtics. No poden tenir a Borrell dient això i alhora conservar el clixé de constructors dels grans consensos, això no quadra. El que han de fer Iceta, Arrimadas i Albiol és deixar de parlar del monotema, perquè ells s’edifiquen a partir del procés. Han de deixar de negar que el que hem fet mentre posàvem el futur en mans dels ciutadans és construir país. I això ho hem de posar molt en valor, reivindiquem la bona feina que s’ha fet.

Hi ha una part important de programa social, però això no és per atreure els comuns, és perquè ERC persegueix la justícia social, tot i que aquí ens podem trobar amb ells perquè també ho fan. També treiem pit de la feina feta en temes econòmics, i fem propostes perquè l’economia productiva vagi bé. Per exemple, necessitem un tipus reduït de l’impost de societats, que eviti la desigualtat real ara entre pimes i grans empreses. Hem de ser capaços d’implementar-lo en una república, veurem com ho fem.

Fem la proposta de reduir el tram baix a les rendes baixes, amb la qual cosa acaba repercutint a tot l’impost, i per compensar-ho la proposta és gravar en l’impost de transmissions patrimonials aquelles que són més oneroses, de més valor, que ens sembla que comencen a tenir un caràcter especulatiu en el mercat i poden començar a generar una altra bombolla. Preferim gravar aquestes transmissions patrimonials de gran valor en lloc de retocar l’IRPF per les rendes més altes.