La benzinera del carrer Sardenya amb Consell de Cent ja fa uns dies que està tancada. Els veïns d’aquest extrem de l’Eixample dret comenten que s’hi farà un hotel. Alguns ho van saber ahir. Ho van veure quan van anar a votar a l’escola Ramon Llull . “L’1 d’octubre es va esgotar el tabac de la benzinera”, recordava en Carles Guàrdia. Perquè sí: ahir tot eren records d’aquell 1 d’octubre quan la Policia Nacional espanyola va irrompre amb violència, va pegar a la gent i va endur-se les urnes. “Aquí no hi ha res normal. Avui res pot ser normal”, reconeixia l’Esperança, de 56 anys, quan sortia de votar amb el marit i el fill, en Guillem, de 18 anys. “Sempre he votat aquí. Sempre menys l’1 d’octubre. No vam poder votar aquí perquè ens van pegar”, no es cansava de repetir. Després de superar el xoc, van fer cinc hores de cua per poder votar pel Referèndum a l’escola de Fort Pienc, una mica més avall.

L’ambient a l’escola Ramon Llull era enrarit. Hi va haver cua a primera hora del matí, però després els tràmits van anar ràpids. Molts apoderats de tots els partits. Entre ells, un de Cs, acabat d’arribar de Saragossa i que reconeixia no entendre el català. El groc no va ser un problema. Casualitats de la vida, en bona part de la decoració típica d’una escola i sobretot la de les columnes entre les quals s’intercalaven les meses de votació destaca el groc. Groc també en bufandes, mocadors del coll, bufs, jerseis, bosses de mà i cotxets de criatures. A mig matí, però, la discussió no va anar de groc. Apoderats d’ERC van denunciar que les paperetes no estaven ben col·locades i es van haver de reorganitzar. “Aquí tothom hi fica la mà, però la normativa és clara. És per ordre d’acceptació de les candidatures a la junta electoral”, argumentaven. I així es va acabar fent.

Una vintena de càmeres recollien imatges tant a fora com a dins. Connexions en directe amb anglès, alemany, portuguès, francès, àrab, espanyol i català. Pocs votants declinaven parlar amb els mitjans. Ningú ho ha oblidat. “Què recordo de l’1O? Tristor, molta tristor. Violència. Em va recordar la meva època a la universitat davant dels grisos. Un horror”, relatava l’Esperança. “Aquí un noi va perdre un ull per una pilota de goma. Li sembla normal”, recordava un home a uns periodistes suïssos. I tot així. “Feia quinze anys o més que no fumava i l’1 d’octubre vaig tornar a fumar”, explicava Guàrdia. Ell és dels que va anar per terra intentant impedir que la policia s’endugués les urnes: “No em van fer més mal perquè em vaig enretirar. Va ser un horror”.