En même temps (al mateix temps) és l’expressió que el president francès, Emmanuel Macron, utilitza per sintetitzar la seva voluntat d’unir “el millor de l’esquerra i de la dreta”. Set mesos després d’haver arribat a l’Elisi, l’ambigüitat del macronisme ja es confronta amb una primera contradicció notable: la política d’acollida de refugiats, que amenaça amb la divisió de l’heterogènia majoria parlamentària de La República en Marxa (el partit de Macron).

El jove dirigent francès ha defensat en diverses ocasions “l’honor d’acollir refugiats a França”. Tanmateix, aquest discurs humanitari queda contradit per la realitat dels fets. No solament centenars de refugiats continuen malvivint pels carrers de Calais i París, sinó que l’executiu centrista aposta per la mà de ferro per frenar l’arribada d’immigrants.

El ministre de l’Interior, Gérard Collomb, va demanar a finals de novembre a cada prefecte (delegat del govern) que elabori un pla per multiplicar les extradicions d’immigrants als quals s’hagi denegat l’asil i dels “dublinesos”, és a dir, els refugiats que hagin deixat les seves empremtes dactilars en un altre país de la UE. Per accelerar aquestes expulsions, el govern va emetre el 12 de desembre una circular que impulsa la creació de brigades policials que seran desplaçades a les residències d’acollida. A més, el Parlament francès va aprovar el 7 de desembre una proposició de llei que autoritza l’empresonament en un centre de detenció administrativa (l’equivalent d’un CIE a França) dels “dublinesos” a qui s’hagi denegat l’asil en un altre país de la UE.

El govern francès també prepara una nova llei migratòria que reduirà fins a dos mesos els períodes de tractament de les demandes d’asil. Però, en canvi, allargarà de 45 fins a 90 dies el temps màxim d’empresonament d’un immigrant en un centre de detenció administrativa. Amb aquesta nova legislació, que serà debatuda a l’Assemblée Nationale durant el primer semestre del 2018, Macron espera reduir de manera significativa el nombre de refugiats que arriben a França, on s’han registrat unes 95.000 peticions d’asil durant aquest any.

A més de la indignació de les associacions humanitàries, la política de mà de ferro de Macron ha provocat discrepàncies entre els mateixos diputats de La República en Marxa, una formació que reuneix polítics de centredreta i centreesquerra. “Tots els estrangers de França no són terroristes ni defraudadors de les ajudes socials. Dir el contrari és jugar amb les pors”, va defensar en la sessió parlamentària de dimarts passat la diputada macronista Sonia Krimi. Aquest dard dirigit al ministre de l’Interior, Gerard Collomb, ja ha servit perquè aquest elimini del seu projecte de llei la noció de “país tercer segur”, que hauria servit per extradir refugiats sense que se’ls examinés la petició d’asil. Amb aquesta concessió, Macron intenta resoldre la difícil equació de la seva política migratòria.