És absurd negar-ho. Jueus i musulmans comparteixen vincles antics i autèntics amb Jerusalem. Aquests llaços històrics han fet que la ciutat hagi estat l’element central de les converses de pau. En els Acords d’Oslo l’estatus de Jerusalem es va aparcar i va ser en les negociacions de pau de Camp David quan el líder palestí Iàsser Arafat i el primer ministre israelià Ehud Barak en van parlar per primera vegada directament, sense arribar a cap acord. Des de llavors el procés de pau no ha avançat. Però la pau no pot arribar fins que Jerusalem sigui reconeguda com una part legítima i autèntica de la narrativa històrica i de l’herència cultural dels dos estats. I per això fins ara fins i tot els països més pròxims a Israel mantenien les ambaixades a Tel-Aviv.