La primera ministra britànica, Theresa May, està portant a terme una important reestructuració del seu gabinet quan estan a punt de començar les converses per a la segona fase de les negociacions del Brexit, les que han de perfilar el futur acord comercial. De moment (a l’hora del tancament d’aquesta edició) s’ha confirmat el nomenament de Brandon Lewis, fins ara segon del Ministeri d’Immigració, com a president del Partit Conservador. Lewis, de 46 anys, substitueix Patrick McLoughlin, de 60, a qui es va culpar del desastrós discurs de Theresa May en la conferència tory de l’octubre. Destaca el nomenament de David Lidington com a nova mà dreta de la primera ministra. El fins ara ministre de Justícia assumirà part de les responsabilitats que tenia Damian Green com a primer secretari d’estat, càrrec equivalent al de vice-primer ministre. Green va ser acomiadat abans de Nadal, quan van trobar pornografia al seu ordinador. Lidington serà secretari de gabinet i reemplaçarà la primera ministra en les sessions de control quan ella no hi pugui assistir.

Altres nomenaments son el del ministre de Treball i Pensions, David Gauke, com a nou ministre de Justícia, i el de Karen Bradley, de 47 anys, que passa de Cultura a Irlanda del Nord en substitució de James Brokenshire, que ahir va anunciar la seva dimissió de manera inesperada al·legant problemes de salut. Bradley tindrà el repte d’aconseguir que catòlics i protestants formin govern a Irlanda del Nord. Al ministre de Sanitat, Jeremy Hunt, li van afegir la cartera de Serveis Socials.

S’espera que la reestructuració continuï durant tot el dia d’avui i que es moguin fins a sis ministres. May manté en el seu càrrec els responsables de les quatre principals carteres (Afers Estrangers, Interior, Defensa i Economia). S’havia especulat sobre la possibilitat de reemplaçar el ministre d’Afers Estrangers, Boris Johnson, molt criticat els últims mesos, però finalment no ha tocat el seu nucli dur.

És la reestructuració del seu gabinet més gran des que va arribar al poder el 2016. Els nomenaments no afecten només càrrecs ministerials, sinó també en un nivell inferior. May vol que el nou gabinet estigui preparat afrontar les converses sobre el pacte comercial del Brexit, que començaran en les pròximes setmanes.

En aquest sentit la City de Londres, que representa el sector financer britànic, es va mostrar ahir “raonablement optimista” sobre la possibilitat d’aconseguir una ràpida transició post-Brexit que minimitzi el risc d’un desplaçament massiu de llocs de treball a l’Europa continental. “Sembla que hi ha un consens raonable tant en l’equip negociador britànic com en l’europeu perquè es produeixi una desitjable i necessària transició”, va declarar Jeremy Browne, representant especial de la City a la UE. Browne també es va mostrar convençut que, quan acabi la transició, el març del 2021, la UE i el Regne Unit establiran “una relació mútuament beneficiosa que no serà igual que la d’un estat membre, però que serà més completa que la que la UE pugui tenir amb qualsevol altre país del món”. La comunitat empresarial va respirar alleujada quan May va aconseguir un principi d’acord al desembre per iniciar les converses amb l’objectiu d’establir un període de transició, vital per al sector empresarial i financer britànic, en el qual vol que es mantinguin les actuals condicions amb la UE.

Amb el pacte del desembre, el govern de May va descartar el trencament total amb la UE, que hauria significat per al sector financer la pèrdua automàtica del passaport financer, que li permet oferir els seus serveis a tot el continent des del Regne Unit. “Els escenaris apocalíptics no s’han materialitzat en termes de pèrdua de llocs de treball a Londres i no es materialitzaran”, va dir Browne. S’havia especulat que el Regne Unit podria quedar-se a la UE, una opció descartada ahir pel president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, que va dir: “No es creguin els que diuen que al final la raó aterrarà a les illes britàniques i que el Brexit pot fer marxa enrere.”