Només un pacte en què les parts siguin generoses podrà garantir que el risc del tall de subministrament d’electricitat o gas deixi de ser una terrible amenaça per a moltes llars catalanes, aquest 10% de població que pateix pobresa energètica.

La proposta catalana de bo social per al subministrament de gas i electricitat, consensuada amb el món local i les entitats socials, basa la protecció als més vulnerables, que es poden beneficiar de descomptes entre un 25% un 100%, en factors de renda, zona climàtica o el nombre de membres de la unitat familiar. I preveu que les companyies elèctriques participin al 50%, conjuntament amb les administracions públiques, en el finançament del pla. Com expliquen fonts de la Generalitat, ara la preocupació és que, a banda de “salvaguardar i desenvolupar la llei catalana 24/2015 sobre pobresa energètica i fer valdre la proposta catalana de bo social que no va ser tinguda en compte pel legislador estatal, cal assolir la corresponsabilitat de les empreses subministradores en el cost de la pobresa energètica”.

Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la seva portaveu, Maria Campuzano, creu que és crucial arribar a un conveni que sigui de debò una xarxa de seguretat per als més vulnerables i per això “caldria que a la proposta de la Generalitat, les companyies elèctriques assumissin el 100% del finançament, i que es treballés amb altres mesures, com ara impostos o clàusules en els concursos públics que obliguessin a un compromís contra la pobresa energètica”.

Fonts de la principal subministradora a Catalunya, Endesa, declaren: “Atès que la Generalitat s’ha erigit en àrbitre en aquesta qüestió, nosaltres hem enviat fa poques setmanes una proposta de col·laboració per coordinar esforços i complir tant la norma estatal com la catalana, sense malentesos, perquè totes les casuístiques quedin degudament ateses.” Dins del debat de fins a quin punt han d’assumir responsabilitats, les companyies, que en el cas d’Endesa, segons assegura, assumeix totalment el cost de resolució de casos de pobresa energètica, malden perquè s’arribi a un cofinançament, al 50%, amb les administracions.

La inexistència encara d’un conveni fa que, com es lamenta Maria Campuzano, “no s’hagi resolt una qüestió cabdal, el deute contret per les famílies en rebuts de llum o gas impagats”. L’Aliança defensa que hi hagi “una condonació del deute, perquè realment les famílies volen pagar. Hi ha casos de famílies que tenen deutes acumulats de 2.000 euros però que ara ja tornen a poder pagar, i amb la condonació sortirien de la roda d’estar sempre pendents d’eixugar un deute”.

El bo social de l’Estat fixa un Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (Iprem) que estableix que llars sense fills amb 11.279 euros anuals d’ingressos, 15.039 euros amb un menor i 18.799 euros amb dos poden accedir a descomptes del 25%. A més, hi ha vulnerables considerats severs que se’ls subvenciona en un 40%. Per a l’Aliança, com exposa Campuzano, “s’ha desaprofitat l’oportunitat d’incorporar protecció contra talls de subministrament, no es recull la protecció real. Caldria incorporar sempre el principi de precaució”.

L’Ajuntament de Barcelona, que l’any passat va atendre unes 10.000 persones en situació de pobresa energètica, també ha denunciat que el bo social estatal no admet que el 43% d’aquestes persones puguin acollir-se als descomptes. L’Ajuntament ha volgut mostrar-se ferm en la seva lluita contra la pobresa energètica, i recentment ha imposat cinc multes a Endesa, per valor de 70.000 euros cadascuna, per haver tallat el subministrament a cinc llars sense haver demanat un informe d’exclusió residencial, com estipula la Llei 24/2015, encara vigent tot i que un jutge hagi anul·lat el protocol que desenvolupa l’esmentada llei per impedir que les subministradores facin talls. El jutge estimava que tant la Generalitat com els ajuntaments poden aprovar ajuts per a les famílies vulnerables abans d’actuar contra les subministradores. Com exposa Maria Campuzano, “en l’àmbit local hi ha una total desorientació, i mentre que alguns ajuntaments paguen rebuts de la llum a càrrec dels pressupostos municipals, d’altres van al fons de la Generalitat contra la pobresa energètica, dotat amb 10 milions d’euros”. Un fons que, segons l’Aliança, és un error “si realment es vol negociar amb les subministradores perquè assumeixin que han de finançar al 100% els casos de pobresa energètica”. Amb les dades ara mateix disponibles, que corresponen al 2016, es van concedir ajuts per un import de 5,49 milions d’euros, que van beneficiar 84.000 persones (33.000 llars). Així mateix, segons fonts de la Generalitat, l’actitud de les empreses ha anat canviant amb la nova llei en vigor, i del total dels 150 expedients incoats des de finals del 2015, menys d’un 15% corresponen a l’any 2017.

Enguany, segons preveu el govern català, “caldria implementar una estratègia d’abordatge de la pobresa energètica basada en la formació, la capacitació i la intervenció a les llars vulnerables per reduir el problema”.

Hi ha diverses iniciatives en marxa que apunten cap a aquesta direcció, com aquelles en què hi participa l’associació Ecoserveis. D’una banda, hi ha el Fuel Poverty Group (FPG), una iniciativa en què 440 persones s’han beneficiat de tallers de sensibilització i intervencions directes. Al programa Ajuda Mútua Contra la Pobresa Energètica-CAF, durant el 2017 fins a 570 usuaris vulnerables hi van participar, dels quals 148 es van beneficiar d’intervencions directes a la llar per millorar-ne l’eficiència. El projecte Energia Activa ha permès donar forma a una cooperativa integrada per cinc persones, que han estat formades en estratègies d’actuació d’eficiència energètica.

Dins del projecte europeu Smart Up, Ecoserveis ha monitoritzat al llarg d’un any el consum de 40 llars en situació vulnerable. Dins de les conclusions, com explica Virgínia Mata, portaveu de l’associació, “s’observa que el consum anual mitjà d’aquestes llars, de 3.575 kWh, equival a gairebé la meitat de la mitjana catalana, de 6.000 kWh, i això és així perquè la seva condició inherent a viure en condicions de vulnerabilitat fa que gastin menys en electricitat, sacrificant confort tèrmic a la llar. Estan sota condicions de demanda suprimida”. Són llars que paguen uns 67 euros al mes a l’hivern, un 47% més que la mitjana de la resta de l’any, i “tot i poder accedir al nou bo social, només els suposaria un estalvi aproximat de 118 euros, i només podrien igualar el descompte del bo social anterior, de 209 euros”.