ANDREU MAS-COLELL
PRESIDENT DEL PATRONAT DEL BARCELONA INSTITUTE OF SCIENCE AND TECHNOLOGY. EXCONSELLER D’ECONOMIA
“La intervenció de la Generalitat reforça la recentralització”
Prefereixo que les seus socials estiguin fora i els centres operatius aquí que la fórmula contrària
Tard o d’hora, com en altres països, les pensions es cobriran amb els pressupostos
Cal evitar noves eleccions. Es pot buscar formar un govern tècnic per gestionar el dia a dia
Si desapareix el 155, la intervenció catalana seguirà per altres vies controladores
Iniciar el 2018 amb Junqueras a la presó és no voler resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat
La reforma del finançament pretén no superar els 12.000 milions del fons de suficiència
El professor Andreu Mas-Colell assegura que Catalunya està mal finançada perquè el sistema és pervers perquè té per objectiu defensar els interessos de l’Estat.
Fa temps que l’Estat volia intervenir la Generalitat?
La intervenció de la Generalitat ha estat un fenomen progressiu, això ja ve des del 2010-2011. S’ha anat progressivament agreujant per tres factors. Un venia dels escenaris d’estabilitat, on ja es veu que efectivament comportaven que els nostres comptes estaven intervinguts, controlats des d’Europa, però a través del govern espanyol. Un segon element és que el govern espanyol s’ha aprofitat d’això per impulsar la seva agenda recentralitzadora, que hi hagués sigut en qualsevol cas. El tercer pas és l’aplicació de l’article 155, que ha representat un pas més, molt fort, en aquesta intervenció financera. Són tres coses separades, però sempre en quedarà alguna que controlarà. Per tant, el que hem de tenir present és que quan desaparegui el 155 es mantindran els altres dos, perquè hi ha una voluntat política controladora absoluta.
Qui en té la culpa?
No hi ha cap dubte que la voluntat del Partit Popular i Ciutadans és corregir a fons la porta descentralitzadora que va obrir la transició del 1978.
Ara no té cap sentit que continuï la intervenció.
El 155 hauria d’acabar-se. No tenen cap sentit cap de les intervencions que s’han fet. Però no ens fem il·lusions. Quan s’acabi el 155 no finalitzarà la imposició de tota mena de clàusules que impliquin que de facto continuï un control molt estricte.
Quan Catalunya es queixa que està mal finançada, té raó o fa victimisme?
Evidentment que està mal finançada. Però jo sempre he insistit i continuo afirmant que el plantejament de finançament autonòmic que s’ha implantat és pervers. Genera una baralla de galls per veure com es distribueix la despesa autonòmica. I aquesta és una trampa que crea dissensió i enfrontament. No hi hem d’entrar. Es poden expressar opinions, es poden fer treballs tècnics, però no entrar-hi. El tema central, el més important de tots, és com es divideix el pastís entre l’administració central i el conjunt de les administracions autonòmiques. Aquesta divisió s’ha fet per afavorir els interessos, les competències i la voluntat de política recentralitzadora del govern de l’Estat. Ho estem veient aquests mateixos dies en el tema que podria considerar-se esperpèntic de l’anunci del ministre Montoro, quan diu que per al 2018 la transferència de diners a les autonomies serà inferior al que s’havia plantejat inicialment (juliol 2017), si no hi ha pressupostos. Ho estan vestint tècnicament, però no deixa de ser un xantatge.
Amaga alguna trampa la reforma del finançament?
Crec que la famosa reforma del sistema de finançament busca no superar la xifra dels 12.000 milions del fons de suficiència autonòmica que s’havia acordat en temps de Zapatero, i que ara deuen considerar que era excessiva i que han anat erosionant.
Les conseqüències de la marxa de la seu social de les empreses són negatives o més aviat simbòliques?
La meva resposta és que no ho sabem. Pot acabar sent anecdòtic o pot acabar sent molt seriós. Ara no m’atreveixo a predir-ho. Als EUA hi ha moltes empreses que tenen la seva seu social a Delaware i l’activitat principal en altres indrets, i si parlem d’aquí, no gaire gent se’n recordava que Bankia tenia la seva seu a València, ara ho sabem perquè hi ha també la de CaixaBank i BancSabadell. En si mateix no vol dir res, però podria ser un primer pas cap a deslocalitzacions.
Potser moltes ja miraven la manera de marxar a Madrid i no sabien com fer-ho.
Això és segur. Madrid en el context actual és com una aspiradora. En el context espanyol les empreses saben que des del punt de vista de l’establiment espanyol el seu lloc natural és Madrid. I especialment si són empreses que depenen mínimament de la regulació pública. Una part d’aquestes 3.000 empreses tard o d’hora haurien marxat. O potser ja ho estaven fent de facto. El que no feien era la cosa simbòlica de canviar el domicili, ara el simbolisme l’han buscat. A més, el mateix govern de l’Estat les va estimular a fer-ho.
Entén que els bancs també traslladessin la seu?
Els bancs van tenir situacions molt delicades en patir la retirada de dipòsits i la caiguda de borsa. De fet, comprenc dues situacions: una, que la seu estigui a Barcelona i tots els serveis tècnics estiguin a Madrid, i la situació inversa. Jo em quedo amb la segona. Evidentment encara fora millor que seu i serveis tècnics estiguessin a Barcelona.
Creu que la inversió estrangera, el turisme, l’arribada de noves empreses estrangeres, quedarà afectat pels fets del mes d’octubre?
L’1 d’octubre pot tenir un efecte com tot a la vida. El temps tot ho cura. El problema és si la inestabilitat continua, llavors l’efecte continuarà. Això ho parlem el dia que el Suprem ha confirmat la presó per al vicepresident Junqueras. Això no porta a la normalitat. L’any 2018 no hauria de començar amb líders polítics a la presó. Això el senyor Rajoy ho hauria de saber. És veritat que la incertesa pot afectar l’economia catalana, però també afecta l’espanyola. Si algú té la il·lusió que la inestabilitat a Catalunya no afecta l’espanyola, s’equivoca. Pot afectar més la catalana que l’espanyola, és possible. Però hi ha coses que simplement no poden ser. Simplement no hi haurà normalitat a Catalunya ni a Espanya amb polítics a la presó.
Creu que per resoldre el conflicte Catalunya-Estat espanyol cal seure a negociar?
Seria una solució. Però el conflicte ha arribat molt lluny i ara no té una solució fàcil. Tal com ja he expressat alguna vegada, en un any o dos o potser durant tota la legislatura -espero que duri quatre anys- em conformo amb el que en dic cronificació tolerable del conflicte. Per tolerable vull dir que tornem a estar per sota del nivell en què l’economia queda afectada. És a dir, que puguem retornar a l’escenari on l’economia segueix el seu camí i la política també. Ara, aquest escenari que en si mateix no demana diàleg sinó gestos i moderació no és possible amb gent a la presó. Això és una constatació. El conflicte és massa intens i la sensació d’urgència de treure la gent de la presó és massa intensa. Estic convençut que amb la gent a la presó la tensió continuarà i, per tant, l’afectació a l’economia catalana i espanyola és probable.
Amb el president Puigdemont a l’exili i Junqueras a la presó, hi ha el risc d’anar a unes segones eleccions?
Això seria una barbaritat. El PP, Ciutadans i el PSC han perdut les eleccions. Ara els toca esperar quatre anys per tenir una altra oportunitat. No tinc cap informació diferent de la que té tothom, però em sembla clar que no hi haurà cap resolució del conflicte a curt termini. Cal pensar que el conflicte va per llarg. Per la banda catalana hem d’entendre que hi ha una majoria que s’ha de mantenir. I per fer-ho s’ha de gestionar i governar les institucions amb eficàcia. Si és necessari es podria fer un govern pràcticament tècnic. Així enviaria un missatge d’excepcionalitat simplement per la seva pròpia composició, és a dir, que sigui un govern on no es pugui plantejar cap noció de creació d’un nou lideratge alternatiu al lideratge que ja tenen els que són a l’exili i a la presó.
Creu que el proper president podria ser un càrrec tècnic?
Sí, efectivament. Però ha de ser diputat. La nostra llei parlamentària estableix que ha de ser diputat. No em sembla que fos impossible, si fos necessari, formar un govern que administri les estructures que hi ha i que enviï un missatge que és un govern d’excepcionalitat i que no s’està retirant a ningú que estigui a l’exili o a la presó. No s’està dient a ningú que faci un pas al costat, sinó que es demana a tots que continuïn en el nucli de la vida política i desplegant una imatge d’unitat. Tinguem-ho present: des de Madrid es pretén humiliar la majoria parlamentària i dividir-la.
Creu que Europa seguirà sense donar suport a la causa catalana?
No crec que a curt termini hi pugui haver cap canvi. Tampoc crec que la reacció des de l’exterior hagi estat tan negativa. Per dues raons. Una, perquè la batalla exterior és fonamentalment una batalla per l’opinió pública, és aquesta la que acaba condicionant els governs, i s’està fent camí. I dues, és que Europa, i jo diria el món, ha establert límits. Imagini’s el 21 d’octubre sense Europa. Segurament tampoc hi hauria hagut eleccions el 21-D. Això s’ha de valorar. Hem estat ingenus en pensar que els governs europeus, ja molt carregats de problemes, arreglarien el nostre assumpte amb rapidesa.
Com veu la fortalesa econòmica catalana?
Fa tres mesos hauria dit que una de les fortaleses econòmiques catalanes era que el conflicte polític no l’havia afectat. La vitalitat econòmica de base de Catalunya atreu activitat econòmica. Durant la crisi hem continuat rebent inversió estrangera. A part d’això, l’economia catalana és molt diversificada, amb una força de treball que té molt a oferir i un nivell, per exemple, molt elevat en la preparació d’enginyers.
L’economia espanyola segueix encara amb peus de fang?
Està creixent i espero que la deixin créixer. Quan el senyor Rajoy diu que el principal problema de l’economia espanyola és la situació catalana, penso que resoldre aquest problema està en les seves mans. A veure si s’hi posa. Els problemes de l’economia espanyola –i la catalana els comparteix parcialment– són els de sempre. Exportem però encara depenem massa de la competitivitat salarial; tampoc no posem prou coneixement a la nostra producció. La innovació a Espanya ha disminuït. Els pressupostos espanyols han preferit fer rebaixes d’impostos que invertir en universitat, recerca o alta tecnologia.
El futur de la Seguretat Social és un altre problema que cal seguir de prop?
Dos comentaris. Tard o d’hora, com en altres països, les pensions hauran de cobrir-se amb el pressupost general. Són vasos comunicants. Les cotitzacions a la Seguretat Social són un impost més. Aquest és un missatge per no alarmar-se més del compte. Un segon tema és si les pensions a llarg termini es podran mantenir en el nivell que han estat històricament. Aquest aspecte ja és molt difícil perquè la demografia compta molt i no és favorable.
L’atur és un mal endèmic?
Hem de procurar que l’atur baixi. Si pot arribar al 8%, millor. L’altre tema és el de la temporalitat. Molts economistes vàrem signar fa gairebé deu anys una mena de manifest a favor del contracte únic. No sé si hauria de ser únic o n’hi hauria d’haver dos o tres, però no tants com ara. Mentre hi hagi la possibilitat de contractes temporals aquests s’utilitzen. Jo seria partidari que el principal contracte fos l’indefinit, però que el cost d’acomiadament, per any treballat, no fos fix. Això es podria fer, a més, preservant els drets adquirits. S’ha d’afinar molt, però més val provar-ho. Si no funciona es pot canviar.
Polític, professor i investigador
Ramon RocaAmb una llarga trajectòria en el món de la docència, la recerca i la política, Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) assegura que ara té molts càrrecs precedits pel prefix ‘ex’. Professor d’economia, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i fundador de la Barcelona Graduate School of Economics, Mas-Colell va estudiar a la Universitat de Barcelona, a Valladolid i a Minnesota, on es va doctorar, el 1972. Va treballar com a professor a Berkeley i després a Harvard. En total va estar 26 anys als EUA i va tornar l’any 1995. En el període 2000-2003 va ser conseller d’Universitats de la Generalitat i hi va tornar, com a conseller d’Economia i Coneixement, entre el 2010 i el 2016. Avui és president del Patronat del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
“Hauríem de vendre tant a França com a Espanya”
Ramon RocaL’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell afirma que el nostre entorn està canviant molt i que, per tant, el món econòmic també ha fet un tomb considerable amb l’arribada de la globalització. En l’entrevista, l’economista expert en microeconomia recorda una fita important que es va esdevenir quan era responsable d’Economia de la Generalitat, els anys 2010-2011 es va produir que les exportacions de Catalunya cap al món van superar les exportacions cap a la resta de l’Estat. Mas-Colell assegura que “això és un bon índex d’internacionalització” i puntualitza que “hauria de ser normal que venguéssim tant a França com a Aragó o al País Valencià”. Aquest seria un objectiu que caldria considerar, quan va manifestar l’exconseller, que va dir que està molt agraït que el Col·legi d’Economistes l’hagi escollit president del comitè científic del 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya.
Aquest congrés té per objectiu debatre com han d’afrontar l’economia i les empreses catalanes el seu futur a partir de les seves potencialitats i dels condicionaments interns i externs, considerant el binomi macroeconòmic i microeconòmic.
Coincidint amb el 30è aniversari de la celebració del darrer Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, la trobada es planteja com un procés participatiu i obert a tothom en què es generin aportacions profundes i continuades. Les conclusions es presentaran el dia 17 de maig d’enguany al Palau de Congressos de Barcelona.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.