Focus

Micropimes a la recerca d’antibiòtics

Petites ‘spin off’ han agafat el repte de desenvolupar nous fàrmacs per frenar un problema de salut global. Catalunya manté el lideratge a l’Estat

El món es dirigeix cap a una era postantibiòtic
margaret chan
Dtra. gral. de l’oms
Els bacteris resistents són una amenaça a la salut
ban ki moon
Exsecretari gral. onu
La medicina del càncer no és possible sense antibiòtic
joan gavaldà
vall d’hebron

La resistència als antibiòtics és una greu amenaça per a la salut mun­dial, cada any moren 700.000 per­so­nes a tot el món (2.500 a tot l’Estat) perquè els medi­ca­ments s’han tor­nat menys efec­tius per eli­mi­nar els patògens resis­tents. Hi ha dife­rents infor­mes que par­len que si no es fa res hi ha el risc d’entrar en l’era postan­tibiòtic, en la qual tor­naríem als anys en què una sim­ple infecció seria molt difícil si no impos­si­ble de ser trac­tada.

Hi ha qua­tre motius fona­men­tals que expli­quen com hem arri­bat fins aquest punt: la pri­mera és una sobreu­ti­lit­zació dels antibiòtics, tant en clínica humana com en rama­de­ria. La segona és que aquests micro­or­ga­nis­mes que s’han fet resis­tents s’han dis­se­mi­nat per­tot arreu; la ter­cera és que no tenim pro­ves ràpides per diagnos­ti­car quan no s’han de pres­criure aquests fàrmacs, i la quarta és que no hi ha nous antibiòtics. Així que men­tre es va incre­men­tant la incidència del nom­bre de micror­ga­nis­mes resis­tents ha anat reduint-se dràsti­ca­ment el nom­bre d’empre­ses que fan recerca de nous antibiòtics. Als anys noranta les grans far­macèuti­ques van dei­xar de fer recerca en aquests fàrmacs i van des­plaçar les seves pri­o­ri­tats d’inversió cap a d’altres malal­ties, com els trac­ta­ments oncològics i malal­ties cròniques com la dia­be­tis o la hiper­tensió.

Seria de poc sen­tit comú caure en la demagògia d’acu­sar les com­pa­nyies de ser res­pon­sa­bles úniques d’aquest greu pro­blema glo­bal, al cap i a la fi són empre­ses que han de garan­tir la seva sos­te­ni­bi­li­tat i inver­tir en antibiòtics es va con­ver­tir en un pou sense fons. “Entre els anys sei­xanta i noranta, les grans far­macèuti­ques van dedi­car inver­si­ons milionàries i tots els recur­sos humans dis­po­ni­bles a bus­car nous antibiòtics, però tots els esforços van resul­tar insu­fi­ci­ents”, explica Domingo Gar­ga­llo-Viola, direc­tor gene­ral d’una de les poques com­pa­nyies de l’Estat que fan recerca en nous antibiòtics i que va for­mar part de l’equip de recerca en antibiòtics a la mul­ti­na­ci­o­nal GSK. De fet, aquesta gran far­macèutica, per exem­ple, va des­ti­nar 100 inves­ti­ga­dors durant 7 anys a la recerca d’un nou fàrmac per a malal­ties infec­ci­o­ses i el resul­tat va estar de zero tro­ba­lles. No va ser l’única. En els dar­rers 55 anys, el sec­tor no ha acon­se­guit desen­vo­lu­par més que una família nova i un antibiòtic. A la vista d’això, a par­tir dels noranta les grans com­pa­nyies far­macèuti­ques van bai­xar del tren de la recerca de nous antibiòtics i van mar­xar a d’altres.

El direc­tor del Parc Científic de Bar­ce­lona, Ignasi Belda, explica que en aquesta reti­rada intervé un feno­men econòmic, que és cone­gut com a fallada de mer­cat. Són aque­lles situ­a­ci­ons econòmiques i soci­als on, tot i haver-hi una neces­si­tat, cap empresa no hi vol apos­tar perquè no és ren­di­ble aten­dre-la. “Si una far­macèutica dis­se­nya un antibiòtic molt efec­tiu, només es pres­criurà en cas de vida o mort, és a dir quant millor sigui el fàrmac menys mer­cat tindrà, i per tant les empre­ses far­macèuti­ques, igual que els bancs, les petro­li­e­res o les de jogui­nes, el seu objec­tiu és ser ren­di­bles i renun­cien a aquest retorn tan baix”, explica Belda.

900 mili­ons.

No es pot obviar que ens tro­bem en un àrea econòmica amb unes exigències d’inversió gegan­ti­nes. Treure al mer­cat un nou fàrmac té un cost d’ apro­xi­ma­da­ment 900 mili­ons d’euros i es pot tri­gar 10 anys a començar a comer­ci­a­lit­zar-lo, abans han de pas­sar per dife­rents fases clíniques i cer­ti­fi­ca­ci­ons de l’admi­nis­tració molt far­ra­go­ses per garan­tir-ne la segu­re­tat.

Així que davant aquest buit, les peti­tes empre­ses han aga­fat el guant per a un gran repte en salut: tro­bar nous antibiòtics. Un objec­tiu indis­pen­sa­ble si es vol gua­nyar la bata­lla als bac­te­ris mul­ti­re­sis­tents. “En aquests moments la recerca en aquest camp està con­cen­trada en peti­tes empre­ses perquè es tracta d’orga­nit­za­ci­ons amb unes des­pe­ses fixes bai­xes i inver­si­ons més efi­ci­ents per a les quals no neces­si­ten tan gran retorn”, explica Gar­ga­llo-Viola.

Les peti­tes empre­ses for­ma­des per equips reduïts foca­lit­zats en un objec­tiu es com­ple­men­ten amb col·labo­ra­ci­ons exter­nes men­tre, a les grans orga­nit­za­ci­ons, es gene­ren unes des­pe­ses fixes molt ele­va­des per a les quals neces­si­ten uns ingres­sos sos­tin­guts.

Així que les noves pro­ta­go­nis­tes en la recerca de nous fàrmacs a més de ser peti­tes encara en són molt poques (mireu exem­ples a la pàgina 7). De fet, a l’Estat espa­nyol sobren dits d’una mà per comp­tar-les i les que hi són estan en estat embri­o­nari. Com a mos­tra, l’aliança BEAM, for­mada per 50 peti­tes empre­ses euro­pees que tenen com a focus llui­tar con­tra soques mul­ti­re­sis­tents (no només desen­vo­lu­pa­dors d’antibiòtics també dis­po­si­tius i altres), la cata­lana Abac The­ra­peu­tics és l’única empresa de l’Estat que en forma part i la sevi­llana Medina hi és com a empresa asso­ci­ada. Hi ha d’altres fir­mes, també impli­ca­des a posar el seu gra de sorra al pro­blema de la resistència als antibiòtics, que han optat per opti­mit­zar les famílies anti­gues d’antibiòtics. La far­macèutica cata­lana Reig Jofre n’és un exem­ple. Així que en aquesta cursa hi entren en joc dos nivells de recerca. Ara com ara, hi ha més pes de les com­pa­nyies a inten­tar opti­mit­zar les famílies exis­tents que a des­co­brir-ne de noves. Els experts adver­tei­xen que poc a poc hau­ria d’anar inver­tint-se la posició.

El direc­tor gene­ral del Parc Científic de Bar­ce­lona explica que el pri­mer pas era pren­dre consciència de la dimensió del pro­blema. “Durant anys els científics esta­ven adver­tint dels greus ris­cos que com­por­tava aquest feno­men sense que se’ls escoltés. No va estar fins l’últim man­dat de Barack Obama quan es va posar a l’agenda política i van començar a sal­tar les alar­mes al ter­reny públic”, explica Belda.

Els experts con­sul­tats cre­uen que el següent pas és el de des­ti­nar més recur­sos públics a la recerca de nous antibiòtics. Ara com ara no hi ha una estruc­tura clara i coor­di­nada(veieu entre­vista de la pàgina següent). Així mateix, en allò que tot­hom coin­ci­deix és que per fer front a un pro­blema glo­bal que està en mans de micro­em­pre­ses i petits con­sor­cis publi­co­pri­vats calen acci­ons que van més enllà del finançament. Per asso­lir-ho s’haurà d’apla­nar el camí i posar faci­li­tats per a un nou para­digma en el com­plex i costós món del desen­vo­lu­pa­ment de nous fàrmacs.​Gargallo-Viola creu que hi ha tres temes clau que cal rede­fi­nir. Un és superar el risc tècnic, no és fàcil acon­se­guir nous antibiòtics com es va fer en l’època dau­rada. Fins ara tots els esforços esta­ven cen­trats en els antibiòtics d’ampli espec­tre, pro­duc­tes que són actius per a tot tipus de bac­te­ris. Aquest model s’ha demos­trat caduc perquè els bac­te­ris són tre­men­da­ment dife­rents “La solució ara és bus­car pro­duc­tes específics. Faré un com­pa­ra­tiu bèl·lic, és com apos­tar per dis­se­nyar bales per a cada bac­teri i no una que aspiri a exter­mi­nar-los tots”, diu el direc­tor gene­ral d’Abac The­ra­peu­tics. En part, és seguir la mateixa estratègia que a onco­lo­gia, que han dis­se­nyat trac­ta­ments específics per a cada tumor.

El segon punt i molt vin­cu­lat a aquesta espe­ci­a­lit­zació és la neces­si­tat de replan­te­jar el retorn econòmic . I aquest punt està en mans dels governs.

Retorn.

Actu­al­ment un trac­ta­ment d’antibiòtics vell per a una infecció greu costa només 84 euros, en càncer les agències públi­ques de salut des­ti­nen 100.000 euros al trac­ta­ment, o els d’hepa­ti­tis C, 45.000 euros. L’antibiòtic té a més la par­ti­cu­la­ri­tat que un cost baix no es pot com­pen­sar en un retorn basat a ven­dre molts antibiòtics, perquè és un fàrmac que no es pres­criu si no és en casos molt pun­tu­als. Així que la pro­posta d’alguns actors del sec­tor és que hau­ria de ser un preu rao­na­ble per acon­se­guir trans­for­mar un negoci basat en volum de ven­des a basar-lo en valor. Caldrà doncs que els estats es pre­gun­tin quant ha de cos­tar un pro­ducte que salva vides d’una manera efi­ci­ent i ràpida.

Per últim, el ter­cer pilar clau per a un canvi de para­digma és fer-li una volta als pro­ces­sos regu­la­to­ris. Per poder comer­ci­a­lit­zar un fàrmac s’ha d’apro­var per les dife­rents agències regu­la­do­res. Tant des de l’agència euro­pea com la dels EUA estan ja pre­nent mesu­res i han apro­vat nous meca­nis­mes per poder apro­var pro­duc­tes d’una manera més ràpida i amb inver­si­ons més peti­tes sense com­pro­me­tre la rigo­ro­si­tat i la segu­re­tat.

Ens tro­bem, doncs, en un moment crític per faci­li­tar que les peti­tes empre­ses puguin ser capa­ces d’assu­mir el risc. Ara bé, en aquest repte glo­bal no es pot pres­cin­dir total­ment dels gegants far­macèutics. “Perquè per a la comer­ci­a­lit­zació dels fàrmacs, es neces­sita una estruc­tura ade­quada i múscul finan­cer, jus­ta­ment el que no tenen els petits”, explica Jordi Vila, cap del depar­ta­ment de Micro­bi­o­lo­gia de l’Hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona i impul­sor d’una spin off ori­en­tada al desen­vo­lu­pa­ment de nous antibiòtics.

Si posem el focus a casa nos­tra, Cata­lu­nya en aquest repte ha aga­fat el lide­ratge. A més que és on es con­cen­tra la ini­ci­a­tiva pri­vada, és on són els experts de referència i grans hos­pi­tals com el Clínic de Bar­ce­lona o Vall d’Hebron que han des­ta­cat per anar més enllà de l’assistència mèdica. En el cas del pri­mer, s’ha con­ver­tit en l’únic hos­pi­tal que tre­ba­lla en la recerca de nous antibiòtics. I no és casu­a­li­tat que siguin dos cata­lans el pre­si­dent i vocal de la recent­ment cre­ada asso­ci­ació espa­nyola pel des­co­bri­ment de nous antibiòtics.

LES XIFRES

10 M
Morts
Es preveu que l’any 2050 s’arribi a aquesta xifra de defuncions a tot el món per impossibilitat de combatre infeccions.
900 M€
Inversió
És la xifra que es necessita per desenvolupar i comercialitzar un nou medicament.
80€
Retorn
El preu d’un tractament que es paga pels vells antibiòtics és tan baix que desincentiva la recerca de nous.
2n
Ús antibiòtic
L’Estat espanyol és el segon país de la UE que més antibiòtics consumeix.

Acció ‘glocal’

L’any 2014 i arran la proposta de la UE i EUA, l’Estat va posar en marxa el Pla Nacional front la Resistència als Antibiòtics (PRAN ) que està coordinat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. L’objectiu és múltiple, per una banda sensibilitzar en l’ús prudent de l’antibiòtic i promocionar una estratègia comunia en matèria de recerca, afavorir el desenvolupament de la recerca. Des del Ministeri de Salut expliquen que des de la posada en marxa del pla fa 4 anys s’hi ha realitzat una inversió directa de 2 milions d’euros.

Aquesta batalla global requereix una solució local coordinada, que seqüenciï cada granja, cada territori.

“Estem arribant a situacions realment alarmants si no es fa res”

a.p
Si la indústria no busca nous antibiòtics algú ho haurà de fer

Com hem arribat a aquest punt en la multiresistència als antibiòtics?
Hi ha un estudi de la revista Nature de l’any 2011 que demostra que la resistència als antibiòtics és un fenomen que precedeix l’aparició d’aquests. Té una explicació lògica, perquè els bacteris produeixen antibiòtics per lluitar contra altres bacteris, quan conviuen junts en ecosistemes molt heterogenis i es destrueixen entre ells per garantir-se el seu aliment. Ara bé, amb l’ús i abús dels antibiòtics, tant en humans com en animals, el problema de la resistència als antibiòtics s’ha fet més complex. Hi ha una interconnexió en termes de bacteris multiresistents entre els humans, els animals i el medi, per això, com ja recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’han de prendre mesures en els tres nivells perquè tinguin un impacte.
Hi ha qui parla de la tempesta perfecta. Estem arribant a situacions realment preocupants?
Estem arribant a situacions realment preocupants si no es fa res. Per una banda, perquè s’ha anat seleccionant bacteris resistents i, per altra banda, perquè la indústria farmacèutica fa anys que va deixar d’apostar pel desenvolupament de nous antibiòtics i es va orientar cap a d’altres tractaments amb els quals té més retorn. És a dir, es podran tenir infeccions ocasionades pels bacteris panresistents, a tots els antibiòtics, i això és alarmant. Ara ja està passant, i no només a països en vies de desenvolupament. Fa 4 anys a un hospital d’Alemanya es va ubicar un panresistent que va causar una xifra de morts considerable. I això pot anar cada cop a més.
Quines accions creu que s’han de portar a terme en aquesta cursa contra els multiresistents?
Hem tingut sort que, encara que tard, els polítics s’han adonat de la problemàtica que fa temps que advertíem els científic. Finalment Obama i Cameron l’any 2014 ho van posar en l’agenda pública. Es van buscar contactes entre el govern dels EUA i la UE per motivar el desenvolupament dels nous antibiòtics. Entre altres mesures s’han desenvolupat plans nacionals per fer-hi front.
I quina valoració en fa, d’aquestes mesures?
Hi ha hagut una heterogeneïtat entre països. El Ministeri de Salut, per exemple, ha fet un pla d’acció molt ben dissenyat, que té en compte aspectes veterinaris i humans i la seva interacció, però són plans sense pressupost assignat, o molt baix comparat amb els milions que han posat altres països. En recerca tampoc s’està fent gran cosa, a més dels Innovative Medicines Initiative (IMI), l’aliança entre indústria i Unió Europea, hi ha els Joint Progam Iniciatives, la seva filosofia és crear grups de recerca de diversos països però cadascú posa els seus diners. Espanya ha posat 300.000 euros i Alemanya 2 milions. Amb una quantitat tan reduïda pots subvencionar un o dos grups de recerca, però no més. El finançament és un aspecte important.
En el cas concret de l’hospital Clínic, quines accions estan portant a terme per combatre aquest problema?
L’any 1992 vam començar a conèixer les bases moleculars de la resistència i des de fa 8 anys treballem en el desenvolupament de nous antibiòtics, perquè si la indústria farmacèutica no en busca de nous algú ho ha de fer. Estem, a més, treballant en un projecte europeu de diagnosi ràpida, per reduir-la a una hora quan tradicionalment es triguen dies.
Laboratorio Reig JOFRE

Reig Jofre fa un front comú amb universitats i hospitals

La farmacèutica Reig Jofre, que té en el desenvolupament de productes d’especialitat tecnològica (antibiòtics i injectables) una de les seves àrees de negoci, ha posat ganes i esforços per guanyar la batalla contra la creixent resistència dels bacteris.

Com avança Ignasi Vilà, director general industrial de la farmacèutica, acaben de crear un consorci amb diferents universitats i hospitals per desenvolupar un projecte de recerca que millorarà l’alliberament dels antibiòtics. “Contribuirà a fer que es compleixin les exigències de cada tractament”, explica Vilà.

A més a més, la firma col·labora amb start-ups dedicades al camp dels antibiòtics perquè puguin fer proves a les seves instal·lacions. I finalment, mantenen converses amb una firma dels EUA per formar part d’un projecte de recerca d’un nou antibiòtic. “Nosaltres creiem en les aliances amb altres actors per als nous reptes”, diu.

Abac therapeutics

Abac Therapeutics cerca noves famílies de compostos

Abac Therapeutics va néixer al novembre del 2015 després de la reorganització de l’àrea d’investigació i desenvolupament de la firma farmacèutica Ferrer.

En aquell moment la companyia va decidir que als projectes que tenien una certa identitat se’ls havia de fer créixer d’una manera autònoma i amb col·laboracions públiques i privades. Des del primer dia, Abac Therapeutics va contactar amb inversors d’arreu del món per explicar la nova oportunitat de negoci que s’obria, i els inversors van anar arribant. De fet es va crear un consorci de quatre inversors, un d’ells la mateixa Ferrer, més dos d’internacionals i un de local, de manera que amb la injecció de capital que els fons van aportar s’assegura la viabilitat dels propers quatre anys.

La intenció d’Abac és descobrir noves famílies de compostos, amb un nou mecanisme d’acció i arribar a la Fase I clínica. Un cop en aquest punt trobarien aliances amb companyies grans perquè s’ocupessin de la comercialització. “Ja tenim contactes, hem rebut respostes molt satisfactòries”, avança Domingo Gargallo-Viola, CEO d’Abac Therapeutics.

La firma aposta per un nou paradigma de recerca especialitzant-se. “L’aposta és desenvolupar un producte que és molt actiu enfront d’un bacteri i no ho és respecte als altres”, avança.

Hospital clínic

L’Hospital Clínic crea una ‘spin off’ per trobar nous antibiòtics

Des del departament de Microbiologia de l’hospital Clínic estan en ple procés de creació d’una spin off que ha de contribuir a solucionar el problema dels bacteris multiresistents. La nova firma, que encara no té nom, té dues línies de treball, una de centrada en el desenvolupament de nous antibiòtics, a partir d’unes molècules que tenen patentades. I una altra està orientada al diagnòstic microbiològic ràpid, que permetria detectar quin és el bacteri responsable de la infecció en només una hora.

L’spin off aspira a ocupar-se de les primeres fases en la recerca del nou antibiòtic i, un cop en preclínica, buscarien un acord amb alguna gran farmacèutica que s’ocupés de les últimes etapes del procés, les que requereixen més múscul financer.

Jordi Vila, cap del departament de Microbiologia de l’hopital Clínic i un dels fundadors de l’spin off, explica que l’objectiu de crear aquesta firma és trobar inversors per vies que no siguin només les públiques, “perquè, ara com ara, els organismes públics estan destinant molt pocs recursos a la recerca”, diu Vila.

La nova companyia l’han posat en marxa científics de l’Institut de Salut Global que pertany a l’hospital Clínic, i que aglutina diferents professionals, tant els que treballen al centre com d’altres que no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.