Les gestions del líder socialdemòcrata, Martin Schulz, per assegurar-se el suport dels seus al preacord per a una nova gran coalició amb Angela Merkel han posat en evidència el que realment es cou entre les bases del partit més antic d’Alemanya: desconfiança a tornar a governar amb la cancellera i por de perdre per sempre l’anomenat “segell socialdemòcrata”.

Les joventuts socialdemòcrates, els anomenats “Jusos” que lidera Kevin Kühnert, han encomanat el seu rebuig a una nova gran coalició molt més enllà del que la seva posició minoritària dins el Partit Socialdemòcrata (SPD) feia suposar. Són 70.000 membres, del total de 450.000 militants de la formació. Però la seva determinació a bloquejar el preacord en el congrés de l’SPD de diumenge vinent, a Bonn, s’ha estès per les bases amb una força que probablement Schulz no va calibrar.

Des del cap de setmana passat s’ha multiplicat el no a una nova aliança en successives votacions a escala regional, incloent-hi a la capital i ciutat estat, Berlín.

Els 153 diputats socialdemòcrates del Bundestag (Parlament federal, amb un total de 702 escons) sí que donen suport a la línia de Schulz, segons va assegurar la cap del grup parlamentari, Andrea Nahles, després de la reunió mantinguda ahir. Fins i tot els representants de l’ala esquerrana, que dissabte passat exigien “millores” al preacord, ara es pronuncien a favor de donar-li el vistiplau. Consideren que aquesta renegociació es pot fer en les converses formals de coalició, que haurien de començar dilluns vinent si rep el llum verd a Bonn. L’embranzida que ha pres la mobilització dels “Jusos” sembla que ha sorprès aquesta mateixa ala esquerrana, escèptica davant el preacord, però no rupturista.

De la pugna generacional entre les joventuts i la cúpula s’ha passat a una confrontació entre les bases i l’establishment. Fins i tot si diumenge se surt de Bonn amb el vistiplau dels 600 delegats, no hi ha garantia que superi després la consulta entre els gairebé mil milió de militants a què s’haurà de sotmetre, si s’hi arriba, el pacte de coalició.

Des del bloc conservador de Merkel s’ha deixat clar que no es renegociarà res. La mateixa Nahles, en sortir de la reunió amb els seus diputats, va admetre que només es poden plantejar “modificacions puntuals”, però no canvis substancials de cara a un pacte de govern.

Els “Jusos” eren, d’antuvi, enemics declarats d’una altra gran coalició i els termes del preacord pactat, diuen, els han confirmat en aquesta oposició. No hi ha un “segell socialdemòcrata”, sinó “un altre cop el mateix”, diu Kühnert.

El líder de les joventuts del partit argumenta que, si el preacord s’enfonsa, això no dir vol anar directament a noves eleccions –amb previsibles resultats catastròfics per a l’SPD–. Queda oberta la possibilitat d’un govern de minoria de Merkel, amb suports puntuals des de fora, argumenta.

Que la cancellera s’avingués, si tot falla, a intentar governar sense una majoria sòlida és poc probable. El que sembla sentenciat és el lideratge de Schulz, si diumenge no aconsegueix el sí dels seus delegats. Fa menys d’un any que va prendre les regnes de l’SPD amb la missió de derrotar Merkel. En comptes de guanyar les eleccions, va enfonsar el partit en el seu mínim històric –un 20,5%–. Va prometre que mai no negociaria una nova coalició amb Merkel, però va veure’s forçat a accedir a obrir converses per “responsabilitat” vers Alemanya i Europa. La pressió sobre el seu lideratge és gairebé insostenible.