Contractes de dies, contractes d’hores

Tre­ba­llar sense con­tracte, veure’s obli­gat a ser fals autònom, con­trac­tes tem­po­rals o mit­ges jor­na­des invo­luntàries... són ele­ments de l’ano­me­nat “tre­balls pre­ca­ris”. Càritas Dio­ce­sana de Bar­ce­lona denun­cia en l’informe Vides precàries l’aug­ment els últims anys del tre­ball pre­cari i com el “tre­ball decent” és cada cop més difícil de tro­bar, mal­grat que les dades macro­e­conòmiques mos­tren una sor­tida de la crisi. Vista l’experiència de les per­so­nes que acu­dei­xen a l’enti­tat dema­nant acom­pa­nya­ment per tro­bar feina, l’informe adver­teix que “la pre­ca­ri­e­tat tra­vessa tots els àmbits de les vides de les per­so­nes, tant en l’habi­tatge, la salut física i men­tal com en les rela­ci­ons fami­li­ars”. L’informe posa ros­tre i veu en pri­mera per­so­nes de 35 tes­ti­mo­nis que, men­tre sobre­vi­uen com poden, bus­quen una certa esta­bi­li­tat amb un con­tracte esta­ble i un sou digne.

“Con­si­dero que el meu pro­blema és l’edat i que no he tro­bat una per­sona que em doni l’opor­tu­ni­tat de poder demos­trar les meves apti­tuds”, explica Clara, que té 55 anys i ha enca­de­nat con­trac­tes de dies o fins i tot d’hores, sem­pre amb un sou molt pre­cari. S’esforça a no per­dre l’ànim. “Hi ha dies que estic xafada, però d’altres m’aixeco moti­vada i vaig d’empresa a empresa amb opti­misme pen­sant que em tru­ca­ran –explica–. I, després, ni tan sols em tru­quen per fer cap entre­vista”. La Clara és ori­ginària de Colòmbia i porta dotze anys a Cata­lu­nya. Reco­neix que això no ho explica a la seva família: “Tinc a la família aïllada de la vida per­so­nal. Als pares i als meus ger­mans, quan els truco, sem­pre els dic que estic bé. Encara que el meu cor esti­gui par­tit de dolor”.

La Clara ha tre­ba­llat nete­jant ofi­ci­nes, en frui­te­ries, en res­tau­rants... “M’he tro­bat amb tot –recorda–. Les cam­bre­res d’hotel tenen 10 minuts per dei­xar per­fecta l’habi­tació perquè hi entri un nou turista. I cobres 5 euros per hora. Però has de sub­sis­tir i més si estàs sola”.