Societat

entitats socials

informe

Càritas avisa que el treball precari fa emmalaltir

Un informe evidencia que l’atur i les feines sense condicions fan que les persones se sentin invisibles, desprotegides i explotades

“Estem sor­tint de la crisi per la porta del dar­rere.” És una de les afir­ma­ci­ons que va fer ahir el direc­tor de Càritas Dio­ce­sana de Bar­ce­lona, Sal­va­dor Bus­quets, en la pre­sen­tació de l’informe Vides precàries on, amb dades i tes­ti­mo­nis direc­tes, l’enti­tat mos­tra com la crisi econòmica i la reforma labo­ral de l’any 2012 han conduït a un empit­jo­ra­ment de les con­di­ci­ons labo­rals. L’informe denun­cia “situ­a­ci­ons injus­tes que pas­sen des­a­per­ce­bu­des per a la resta de la soci­e­tat”: 35 tes­ti­mo­nis expli­quen que con­ti­nuen tre­ba­llant, mal­grat cobrar sous de misèria, per, com a mínim, pagar el llo­guer, o que tenen pro­ble­mes de salut com ara estrès i can­sa­ment greu.

“La meva por és veure’m al car­rer. És la gran por, més que veure la nevera buida”, relata un tes­ti­moni. “He arri­bat a sen­tir que pesa més el can­sa­ment emo­ci­o­nal que el físic”, diu un altre, i “et sents cul­pa­ble, però no és culpa teva. És molt difícil man­te­nir-te amb el cap clar [...]”, un ter­cer. Càritas recull casos d’estrès con­ti­nuat que deri­ven en ansi­e­tat i en depressió.

Tot i que l’ocu­pació va aug­men­tar un 3% a Cata­lu­nya a finals de l’any pas­sat, la taxa d’atur és del 12,5%, un 26% dels con­trac­tes és de set o menys dies i un 91% dels con­trac­tes sig­nats al novem­bre van ser tem­po­rals. Una pre­ca­ri­e­tat que fa que un 12% dels tre­ba­lla­dors siguin pobres (menys de 837 euros al mes), una xifra que puja al 16% entre les per­so­nes ate­ses per Càritas. “La pre­ca­ri­e­tat labo­ral és una rea­li­tat que no ens podem per­me­tre i que acaba afec­tant tots els àmbits de la vida”, va insis­tir Bus­quets.

Invi­si­bles, atra­pa­des

En la mateixa línia, la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas, Miriam Feu, va avi­sar que les per­so­nes que tre­ba­llen en pre­cari “se sen­ten invi­si­bles, des­pro­te­gi­des, explo­ta­des i atra­pa­des”. “No exis­teixo per a la Segu­re­tat Social ni per a res”, diu un tes­ti­moni que tre­ba­lla en negre i que no té dret a cap pres­tació. “He anat a tre­ba­llar amb febre, perquè, si no hi vaig, no cobro”, es queixa un altre. Són casos d’invi­si­bi­li­tat i de des­pro­tecció. A més de viure amb inse­gu­re­tat (por de per­dre la feina o l’habi­tatge) i des­pro­tecció (por de posar-se malalt o enve­llir), tot ple­gat fa difícil plan­te­jar-se un pro­jecte vital, coin­ci­dei­xen els tes­ti­mo­nis. “Són per­so­nes atra­pa­des i no poden pren­dre deci­si­ons de la vida quo­ti­di­ana com ara fer for­mació o tenir fills”, va adver­tir Feu.

Algu­nes pro­pos­tes de Càritas per a un tre­ball decent són: un salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal de mil euros, una reforma labo­ral que com­bini les neces­si­tats de l’empresa i els drets dels tre­ba­lla­dors, un ràpid des­ple­ga­ment de la renda garan­tida de ciu­ta­da­nia i tren­car el cer­cle que vin­cula el tre­ball i la residència legal.

LA FRASE

La feina continua perdent la seva capacitat de fer que la persona millori. No és un ascensor social
Salvador Busquets
director de càritas diocesana de barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.