La negociació per formar una gran coalició de govern amb el lideratge d’Angela Merkel va donar ahir al socialdemòcrata Martin Schulz una de les alegries que necessitava per poder presumir d’haver posat el seu segell al conjunt: el nou pacte de govern marcarà el que anomena “la fi de l’austeritat”, amb més inversions tant a escala nacional com dins la zona euro. Schulz, defensor de la línia del president francès, Emmanuel Macron, va anunciar l’acord en aquest apartat a través d’un tuit, enmig de la pròrroga que es van donar els negociadors per continuar lligant un pacte que inicialment havia d’estar enllestit diumenge, però que ara s’espera que es pugui presentar avui.

El bloc conservador de Merkel i el Partit Socialdemòcrata (SPD) estan d’acord que “Alemanya només pot tenir un bon futur en una Europa forta”, explicava en el seu tuit Schulz, que ha convertit Macron en el seu mirall. En aquest canvi de posició –és a dir, fer marxa enrere pel que fa al seu rebuig inicial a una gran coalició–, hi va influir directament el president francès, ha afirmat repetidament el líder socialdemòcrata alemany. Cada cop que ha demanat suport al seu partit o a la militància en aquesta complexa negociació amb Merkel, ha fet al·lusió a Macron i a les suposades “trucades” que li ha fet fins a convèncer-lo de la necessitat de facilitar un govern estable com vol la cancellera.

Macron no representa l’ideari socialdemòcrata, ha admès Schulz. Teòricament, és més a prop dels conservadors de Merkel, tot i que la cancellera, fins ara, s’ha mostrat escèptica davant de propostes com ara l’establiment d’un pressupost comú per a la zona euro i la creació d’un ministre de Finances per al bloc de la divisa única. Merkel no es mostra tan entusiasta com Schulz respecte a Macron, encara que hi comparteixi la necessitat de “revitalitzar” l’eix francoalemany, malmès enmig de l’estancament polític a Berlín, quatre mesos després de les eleccions generals del setembre passat.

Schulz es va penjar ahir la medalla de Macron, un element que encaixa en el seu currículum com a expresident del Parlament Europeu, però que a les seves bases més aviat les deixa fredes. El líder de l’SPD va sentir murmuris d’escepticisme l’última vegada que va fer referència a una trucada del seu amic francès. Va ser durant el congrés socialdemòcrata que va demanar el suport –“per responsabilitat europea”, indicava– al preacord de coalició consensuat amb Merkel. És difícil que sedueixi ara els més de 440.000 afiliats al partit que hauran de donar el vistiplau al pacte resultant. Hi ha una forta oposició dins l’SPD a una nova gran coalició. Els corrents intens reclamen, més que senyals cap a Europa, la fi de la precarietat laboral i una reforma que elimini la sanitat pública classista vigent.