Doncs va començar a canviar quan les grans operadores van decidir externalitzar la instal·lació de les xarxes i subcontractar el servei a grans instal·ladores, que de fet tampoc no tenen prou personal propi i cerquen la capil·laritat que els proporcionen les petites empreses i autònoms. De tal manera que hi ha unes poques empreses molt grans capaces d’arribar a tots els grans concursos i la base que són microempreses o pimes petites. Els nostres agremiats estan situats principalment en el segment de les empreses de menys de deu treballadors. Això crea un problema entremig: sovint la contractació que es fa quan arriba al final és a uns preus ridículs.

Teòricament són tres salts només. Però a vegades se’n fan més i no es controla prou la qualitat del servei que s’ofereix. Això està darrere de molt dels problemes que hi ha perquè entra molta empresa que no reuneix les condicions mínimes per fer la feina i dóna lloc a que en moltes de les tasques que es fan el resultat sigui tècnicament molt pobre.

Les empreses que treballen al sector haurien de tenir un mínim de qualificació professional acreditada i això no passa. Des de l’associació no podem fer vigilància perquè no hi ha una llei que ens hi obligui, però les empreses instal·ladores de telecomunicacions per operar han d’estar inscrites al registre d’instal·ladors de la Generalitat o del ministeri, i per això han de reunir un seguit de requisits. Però tens donant voltes moltes empreses i persones que no compleixen res.

De més de 5.000 empreses i autònoms que actualment operen a Catalunya com a instal·ladores de telecomunicacions, només 1.965 estan inscrits degudament al registre de la Generalitat, i només un 6% formen part de Feceminte (els nostres associats han d’estar degudament registrats). Però és que la pròpia Administració ha arribat a contractar instal·ladors en situació irregular.

Som una activitat relativament recent i en poc temps ha hagut de fer front a una dinàmica de canvis brutal i una reducció de preus en la tecnologia igual de brutal. Per fer front a tot això els instal·ladors, una activitat abans molt vertical, ara hem de saber de tot. Hem vist néixer i desaparèixer moltes tecnologies. Falta definició en el sector. Per a les empreses afrontar aquests canvis constants no és fàcil.

Sí, cal estar al dia en coneixement, equip i capacitació, per assumir tot el que està apareixent Això vol dir també ser capaços d’interpretar-les oportunitats que poden sorgir.

Exacte. El repte com a empresa és saber modular l’abandonament d’algunes tecnologies que han estat molt importants, com ara la instal·lació d’antenes de televisió, però que ara estan a la baixa i enganxar-te a una altra que creix.

Ha estat molt dura amb el nostre sector. Calculo que han desaparegut el 40% de les empreses.

És difícil de valorar perquè si mires en global podríem arribar a la conclusió que en general està prou bé. Però quan baixes i mires les comarques les coses comencen a no estar tan bé. A les grans ciutats es pot escollit operador, tecnologia, productes... però quan vas a una zona rural ja no hi ha alternatives i sovint la que hi ha és dolenta. Avui continua sent un motiu de bretxa entre territoris.

La implementació del 5G no és tan simple perquè representa que hi ha d’haver una antena pràcticament cada 5 metres per tenir un cobertura correcta. Hi ha un problema de trobar llocs, també social sobre com es ven això perquè la gent no s’espanti, i finalment si els operadors privats, que ho han de pagar, ho veuen viable. Hi ha coses que es diuen massa alegrement.