La indústria exportadora s’agrada
El sector manté el peu a l’accelerador de la internacionalització i contribueix al saldo positiu de la balança comercial
“Ens hem agradat”. Amb aquestes paraules el directiu d’una destacada empresa manufacturera catalana mirava d’explicar-li al degà del Col·legi d’Economistes, Joan B. Casas, les raons de la consistent aposta exterior del teixit industrial català. El 2017, les exportacions van créixer fins el novembre un 8,9%, per sobre del creixement global de l’economia, que va ser del 3,4%, i del de les importacions (+8,6%). Aquest dinamisme de les exportacions es tradueix en una aportació positiva del sector exterior a l’economia, fet que torna a evidenciar el gran canvi estructural que ha experimental l’economia catalana els darrers anys. “Amb independència de la recuperació, s’ha mantingut el saldo comercial positiu, en el que és una excepció històrica”, subratlla Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Barcelona. En el passat, quan el consum es mostrava dinàmic les compres a l’estranger superaven les vendes i la conseqüència era que el país havia d’endeutar-se per sufragar aquest desequilibri. Ara no està passant.
Això ho saben de primera mà el Port de Barcelona, per on passen el 85% de les mercaderies que entren o surten del país dins de contenidors i el 28% del tot el comerç exterior de l’estat. Aquests dies feien balanç del 2017 i se’n feien creus del creixement experimentat: han vist circular un 26% més de tones i un 32% més de mercaderies en contenidors que un any enrere, “tot un salt d’escala”, com ho defineix el president de l’autoritat portuària, Sixte Cambra.
El país exporta més perquè les empreses que tradicionalment venien a l’exterior han augmentar la quota i també perquè hi ha més empreses que surten fora i que “s’agraden”. “És un canvi cultural”, assegura Joan B. Casas.
Això és així també per a la petita i mitjana empresa. La darrera enquesta sobre la pime industrial catalana elaborada per Pimec assenyala que el 57% de les empreses d’aquesta dimensió van incrementar les seves exportacions el 2017. Per a la majoria d’elles el mercat català és encara el primer destí dels seus productes, però el pes varia en funció de la grandària. Per a microempreses l’exportació representa l’11%, per a les petites, el 21%, i per a les mitjanes, el 37%. En qualsevol cas, l’evolució és que cada cop pesi més. Les previsions de l’enquesta per al 2018 són encara més positives i s’espera que aquest procés s’acceleri, sobretot entre les companyies mitjanes.A més a més, el millor escenari per a aquestes previsions és el d’una economia mundial molt dinàmica, segons espera el Fons Monetari Internacional (FMI).
Una de les conseqüències de tot això és que, d’acord amb les dades d’Idescat, la pèrdua relativa de quota que el sector industrial ha patit històricament s’ha frenat i s’està començant a remuntar. El 2014 la indústria va generar el 20,5% del VAB (valor afegit brut) de Catalunya i el 2016 s’acostava al 20,8%, percentatge que s’hauria superat novament el 2017 pel creixement superior del sector industrial (+3,7%) al del conjunt de l’economia (+3,4%), segons la Nota de Conjuntura del departament d’Economia i Hisenda.
Competitivitat.
Per fer front a aquest canvi estratègic algunes indústries d’origen familiar han optat per compartir la propietat amb fons d’inversió. Hi ha un gran interès per part d’inversors d’aquí i de fora per entrar en companyies catalanes d’una dimensió mitjana que són competitives però que estan en situació d’abordar un salt de nivell amb una injecció de capital i un cop de timó en la gestió. Aquí pot estar la base de futurs grups industrials catalans d’una ambició superior. L’eterna assignatura pendent del teixit empresarial de Catalunya.
Una altra novetat de l’entorn d’indústries exportadores és la diversitat. Química, farmàcia i automoció són el trident del sector exterior català, amb el permís de l’agroindústria i els bens d’equipament. Però als contenidors que els estibadors del Port de Barcelona pugen als vaixells mercants hi ha productes tèxtils i de pell, material de construcció, mobiliari i manufactures d’allò més diverses.
Per a Joan B. Casas, la indústria és el millor exponent de la fortalesa de l’economia catalana, “capaç de suportar xocs”. La Cambra assegura que les dades de la indústria no permeten dir que hagi patit les conseqüències del procés, com el turisme o el comerç.
Dit això hi ha alguns entrebancs en l’horitzó com ara les pujades de tipus, que afectaran al canvi euro/dolar, o les polítiques proteccionistes de l’administració Trump i altres països.