Arriba el contracte intel·ligent
Els ‘smart contracts’ eliminen els intermediaris i pregonen seguretat i transparència en les transaccions
Als experts no els agrada que als smart contracts se’ls digui contractes intel·ligents, que és la traducció literal del nom en anglès, perquè no operen per ells mateixos, se’ls ha de programar. La intel·ligència d’aquests rau al fet que s’executen ells mateixos, sense intermediaris, eliminant els costos de tramitació. Es caracteritzen per la seva transparència, rapidesa, seguretat i menor cost.
Aquest nou producte és possible gràcies a la tecnologia blockchain, una base de dades formada per cadenes de blocs immodificables un cop la dada ha estat publicada. Funciona com un llibre de registres immutable, on tots els qui participen en la cadena parlen entre si utilitzant el mateix llenguatge, poden transmetre però no modificar els missatges, encriptats i anònims. D’aquesta manera, els acords, financers o no, s’executen quan es compleixen les condicions pactades. Les modificacions de la cadena de blocs és possible però només seran efectives si obtenen el consens de la majoria dels seus usuaris, fet que aporta seguretat i credibilitat.
“L’smart contract és un codi informàtic que resideix en el blockchain de les criptomonedes. Ambdós queden limitats a les dades de la pròpia cadena de blocs i les que un usuari introdueixi de forma explícita en l’smart contract.
“Aquests contractes faciliten l’intercanvi de diners, però també de continguts, de propietats i, en definitiva, de qualsevol producte al qual li donem valor”, explica Juan Ignacio Pérez Sacristán, desenvolupador de blockchain i smart contracts a la firma MarketPay, companyia especialitzada en pagaments en custòdia (escrow) i administració de carteres virtuals, tant en diners tradicionals com en criptomonedes.
Requisits previs.
De smarts contracts n’hi ha de molts tipus, en funció del tipus de transacció. Per exemple, els escrow (dipòsit de garantia o fideïcomís) garanteixen que la transacció quedarà alliberada quan el receptor indiqui que ja ha arribat a la seva cartera o bé quan es compleixin les condicions pactades entre les parts prèviament, com pot ser que diversos usuaris hagin de donar el seu vistiplau o bé quan el proveïdor logístic indiqui que ha entregat la mercaderia.
Ethereum, la reina.
Actualment els smart contracts ja s’estan utilitzant en diversos àmbits i s’auguren unes utilitzacions molt més àmplies a mesura que es vagi incorporant al dia a dia l’internet de les coses (IoT), que serà capaç de connectar dispositius entre ells. Per exemple, indica Pérez Sacristán, “els smart contracts es podran aplicar al lloguer de pisos, de manera que en el document s’indiqui que quan no s’hagi fet l’ingrés bancari corresponent al lloguer mensual, quedi bloquejat el pany de la porta”. Explica que en una competició d’aplicacions celebrada l’any passat a Dubai es va proclamar guanyadora la que presentava el pagament dels peatges de les autopistes a través de smart contract.
Les aplicacions seran infinites i el temps d’execució ja és irrisori a hores d’ara. “Verificar un contracte intel·ligent a través d’ethereum comporta tan sols l’espera de 15 segons, quan si parlem de transaccions bancàries internacionals la demora és de com a mínim tres dies.”
El que ara s’està mirant de fer és rebaixar el cost d’aquestes transaccions, que poden anar des d’un a deu euros. Els costos corresponen a la utilització de l’smart contract en si i a l’operació de situar-lo dins del blockchain. La seva consulta és gratuïta.
Testaments, fidelització de clients, creació de marques úniques per fer seguiment de productes o bens, criptomonedes pròpies, drets d’autor, registres documentals i un llarg etcètera d’aplicacions a hores d’ara inimaginables, que s’ampliaran tan bon punt l’IoT entri de ple en joc.
Pendents de la regulació
La utilització de les criptomonedes, el blockchain en si i totes les utilitzacions que d’ell se’n deriven, entre elles els smart contracts, reclamen una regulació fiscal i administrativa que permeti universalitzar el seu ús i adquirir la credibilitat necessària en l’àmbit de les transaccions financeres, comercials o documentals. La nova tecnologia ho requereix perquè ja saben que no és una moda passatgera. Grans empreses i entitats bancàries de pes ja l’estan incorporant en les seves operacions. Microsoft, IBM, Banc Santander... són alguns exemples de companyies implicades en el desenvolupament de la nova tecnologia lligada a les criptomonedes i els smart contracts. El codi obert en què es basa la nova tecnologia ja la dota de credibilitat, però manca una legislació unitària perquè es pugui estandarditzar i adquireixi validesa universal. “La tecnologia ha arribat abans que la regulació, com passa sempre, però tot apunta que no trigarem gaire a veure una regulació universal sobre les criptomonedes”, afirma Pérez Sacristán. No hi ha ningú que vulgui perdre pas en la nova tecnologia.