El model d’allà exigeix més focalització. També és oportunista davant les novetats. Aquí costa redirigir les prioritats de recerca davant els canvis, és una dinàmica molt arrelada que ens convé trencar. A l’IMIM hem implantat un sistema d’avaluació de cadascun dels cinc programes de recerca que té l’institut (inflamatoris cardiovasculars, bioinformàtica, càncer, neurociència i epidemiologia) per poder guanyar en agilitat i garantir que tot el que s’investigui sigui punter.

Aquí per inèrcia els investigadors un cop tenen pressupost assignat per al seu projecte ja no cerquen més finançament, però hi ha moltes altres opcions per generar recursos i fer créixer els programes. A més de l’aportació de l’Institut Carlos III, que és l’agència estatal que regula totes les ajudes per a personal, projectes etcètera, hi ha més possibilitats de captar recursos de programes com l’ERC a Europa i molts altres dels EUA, però també de vies com la filantropia. Aquí han canviat les coses, ja no es podem conformar amb el mínim, hem d’apostar per créixer i ser avaluats, i si un projecte no té sostenibilitat futura o no disposa de prou suport es fan alertes als grups per tal que millorin.

El primer que hem de fer és aprendre a captar fons a través de la filantropia. Tenim més limitacions que a d’altres països perquè aquí no hi facilitats fiscals perquè la societat tingui mentalitat filantròpica. Als EUA és habitual que un malalt doni la seva herència als hospitals, aquí és una excepció. Els grans clubs esportius a Boston, com per exemple els Red Sox, dediquen part del seu benefici a donar ajuts als investigadors científics. Aquí, ho està fent algun futbolista a Sant Joan de Déu, però hem de reflexionar com aquestes institucions es poden gastar 300 milions contractant un únic jugador quan no hi ha diners per a la recerca científica. Per això hem iniciat aproximacions per facilitar col·laboracions bilaterals. La nova oficina que hem posat en marxa ha de generar idees com aquesta amb l’esport, organitzar esdeveniments de filantropia, promocionar-la.

Si hi havia tabú perquè no es veia bé barrejar negocis amb recerca, però és molt clar que si no fem pactes amb la indústria tots perdem. Ells estan molt oberts a col·laborar. Aquí tenim un tema que ens vincula molt i que són les unitats de fase I en el desenvolupament de nous fàrmacs. En sis mesos inaugurarem una unitat pròpia. Ara ja ho fèiem però no de manera estructurada. L’objectiu és millorar els coneixement, i expandir la recerca. Aquests pacients que reben aquests fàrmacs necessiten estudis paral·lels que genera coneixement i d’on sorgirà un altra plataforma de genòmica per avançar cap a la medicina personalitzada

El tema de la innovació és aprofitar la recerca que es fa, per a que pugui arribar al mercat, i per això volem promoure la creació d’spin offs S’està fent aproximacions a les universitats, s’ha creat, per exemple, un pool de innovació i concursos d’innovació en ciència i tecnologia. Ara tenim un pacte amb l’Institut de Biotecnologia de Catalunya, seguint el model del MIT, en el que la tecnologia i la ciència van de la ma.