Gran angular

Joaquim Bellmunt

Director de l'IMIM

“Els clubs esportius haurien de fer donacions a la recerca mèdica com fan a Boston”

En sis mesos inaugurarem una unitat pròpia d’anàlisi clínica de Fase I
Hem creat una oficina per promoure la filantropia per a la investigació

Joa­quim Bell­munt és el nou direc­tor de l’Ins­ti­tut Hos­pi­tal del Mar d’Inves­ti­ga­ci­ons Mèdiques (l’IMIM). Oncòleg de reco­nei­xe­ment mun­dial, ha assu­mit la direcció de l’IMIM després de qua­tre anys de direc­tor de l’àrea oncològica del pres­tigiós Dana Far­ber Can­cer Ins­ti­tute Hos­pi­tal a Bos­ton, un dels cen­tres refe­rents mun­di­als en càncer, que depèn de la Uni­ver­si­tat de Har­vard. Bell­munt ha arri­bat per dotar de més agi­li­tat i eficiència el model de recerca mèdica, aga­fant el més bene­ficiós de Bos­ton.

Què ens convé seguir del sis­tema dels EUA en relació a la recerca científica?
El model d’allà exi­geix més foca­lit­zació. També és opor­tu­nista davant les nove­tats. Aquí costa redi­ri­gir les pri­o­ri­tats de recerca davant els can­vis, és una dinàmica molt arre­lada que ens convé tren­car. A l’IMIM hem implan­tat un sis­tema d’ava­lu­ació de cadas­cun dels cinc pro­gra­mes de recerca que té l’ins­ti­tut (infla­ma­to­ris car­di­o­vas­cu­lars, bioin­formàtica, càncer, neu­rociència i epi­de­mi­o­lo­gia) per poder gua­nyar en agi­li­tat i garan­tir que tot el que s’inves­ti­gui sigui pun­ter.
L’infra­fi­nançament a la recerca científica a casa nos­tra ha estat un pal a les rodes, com creu que es pot sor­te­jar vist el que ha vist als EUA?
Aquí per inèrcia els inves­ti­ga­dors un cop tenen pres­su­post assig­nat per al seu pro­jecte ja no cer­quen més finançament, però hi ha mol­tes altres opci­ons per gene­rar recur­sos i fer créixer els pro­gra­mes. A més de l’apor­tació de l’Ins­ti­tut Car­los III, que és l’agència esta­tal que regula totes les aju­des per a per­so­nal, pro­jec­tes etcètera, hi ha més pos­si­bi­li­tats de cap­tar recur­sos de pro­gra­mes com l’ERC a Europa i molts altres dels EUA, però també de vies com la filan­tro­pia. Aquí han can­viat les coses, ja no es podem con­for­mar amb el mínim, hem d’apos­tar per créixer i ser ava­lu­ats, i si un pro­jecte no té sos­te­ni­bi­li­tat futura o no dis­posa de prou suport es fan aler­tes als grups per tal que millo­rin.
Heu creat una ofi­cina de desen­vo­lu­pa­ment de la filan­tro­pia a l’IMIM. Per què?
El pri­mer que hem de fer és apren­dre a cap­tar fons a través de la filan­tro­pia. Tenim més limi­ta­ci­ons que a d’altres països perquè aquí no hi faci­li­tats fis­cals perquè la soci­e­tat tin­gui men­ta­li­tat filantròpica. Als EUA és habi­tual que un malalt doni la seva herència als hos­pi­tals, aquí és una excepció. Els grans clubs espor­tius a Bos­ton, com per exem­ple els Red Sox, dedi­quen part del seu bene­fici a donar ajuts als inves­ti­ga­dors científics. Aquí, ho està fent algun fut­bo­lista a Sant Joan de Déu, però hem de refle­xi­o­nar com aques­tes ins­ti­tu­ci­ons es poden gas­tar 300 mili­ons con­trac­tant un únic juga­dor quan no hi ha diners per a la recerca científica. Per això hem ini­ciat apro­xi­ma­ci­ons per faci­li­tar col·labo­ra­ci­ons bila­te­rals. La nova ofi­cina que hem posat en marxa ha de gene­rar idees com aquesta amb l’esport, orga­nit­zar esde­ve­ni­ments de filan­tro­pia, pro­mo­ci­o­nar-la.
La indústria far­macèutica és l’altra prin­ci­pal font de finançament de la recerca.
Fins ara hi havia tabú a fer-ho públic. S’ha superat?
Si hi havia tabú perquè no es veia bé bar­re­jar nego­cis amb recerca, però és molt clar que si no fem pac­tes amb la indústria tots per­dem. Ells estan molt oberts a col·labo­rar. Aquí tenim un tema que ens vin­cula molt i que són les uni­tats de fase I en el desen­vo­lu­pa­ment de nous fàrmacs. En sis mesos inau­gu­ra­rem una uni­tat pròpia. Ara ja ho fèiem però no de manera estruc­tu­rada. L’objec­tiu és millo­rar els conei­xe­ment, i expan­dir la recerca. Aquests paci­ents que reben aquests fàrmacs neces­si­ten estu­dis paral·lels que genera conei­xe­ment i d’on sor­girà un altra pla­ta­forma de genòmica per avançar cap a la medi­cina per­so­na­lit­zada
La trans­ferència de conei­xe­ments és l’altre punt feble de la recerca científica a Cata­lu­nya. Com es pot millo­rar des d’un Ins­ti­tut com el que diri­geix?
El tema de la inno­vació és apro­fi­tar la recerca que es fa, per a que pugui arri­bar al mer­cat, i per això volem pro­moure la cre­ació d’spin offs S’està fent apro­xi­ma­ci­ons a les uni­ver­si­tats, s’ha creat, per exem­ple, un pool de inno­vació i con­cur­sos d’inno­vació en ciència i tec­no­lo­gia. Ara tenim un pacte amb l’Ins­ti­tut de Bio­tec­no­lo­gia de Cata­lu­nya, seguint el model del MIT, en el que la tec­no­lo­gia i la ciència van de la ma.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.