Els hotelers de Barcelona van tancar els comptes del 2017 amb un increment del 6% en les vendes. I malgrat tot, la preocupació és l’estat d’ànim dominant entre els empresaris del sector. Els resultats positius de l’any amaguen un exercici amb dues cares: un primer semestre excel·lent seguit d’un segon de signe contrari, especialment el darrer trimestre, quan la rendibilitat va caure un 8%, amb un desembre negre que va registrar un descens del 25%, que als hotels de luxe va arribar a ser del 35%. “En 26 anys de professió mai no havia vist una caiguda d’aquesta dimensió”, va assenyalar als periodistes Jordi Clos, president dels hotelers barcelonins.

Però més que el que ha passat, al sector l’amoïna el que està per venir, perquè detecten que hi ha un clima poc favorable per tancar operacions amb Barcelona entre els operadors turístics internacionals. Per això, hotelers, agències de viatges i altres col·lectius estan elaborant un manifest per demanar a les administracions actuacions per reforçar la marca a través de la promoció. Martí Sarrate, president d’ACAVe, l’associació de les agències de viatge, diu que cal insistir en el fet que a Barcelona no passa res.

En aquesta línia de transmetre el missatge de normalitat, tothom veu com una oportunitat clau el congrés dels mòbils (MWC) que tindrà lloc a Barcelona a partir del 26 de febrer. “Ha de sortir rodó”, ha dit Clos; “Serà la gran prova de foc, l’hora de la veritat, és la gran oportunitat de transmetre normalitat”, afegeix Bruno Hallé, soci director de la consultora hotelera Magma.

Aquesta normalitat es va perdre el 17 d’agost amb els atemptats gihadistes a la Rambla de Barcelona i Cambrils. No obstant això, i sorprenentment, l’impacte sobre el turisme va ser mínim: “L’endemà els turistes seguien arribant a la ciutat i només dos dies després remuntava. Es va fer una gran tasca de comunicació i que havia tornat la normalitat. Barcelona va demostrar una capacitat de resistència brutal”, destaca Hallé.

Ara bé, les càrregues policials de l’1-O i la tensió política entre Catalunya i Espanya sí que han tingut un efecte fre. Jordi Clos va més enllà i assegura que la situació és el resultat d’un “còctel de circumstàncies” al qual també afegeix la conflictivitat laboral als controls de l’aeroport del Prat a l’estiu i els atacs de turismofòbia a hotels i el bus turístic, que van tenir ampli seguiment a la premsa internacional: “Tot plegat alimenta una sensació que aquí hi ha problemes als carrers, cosa que no és real, que és artificial i intencionada”. En aquest context, cal destacar la inclusió de Barcelona per part del canal de televisió dels Estats Units CNN en una llista de destinacions a evitar el 2018 per massificació i rebuig dels residents cap al turisme.

En el baròmetre semestral que elabora l’Ajuntament de Barcelona, el turisme va aconseguir el juny passat la primera posició destacada com a principal preocupació dels residents (en l’edició de desembre les tensions polítiques i la contaminació van relegar el turisme al quart lloc). Un estudi recent de l’escola de turisme del grup Planeta Ostelea titulat Overtourism y Turismofobia, veia una relació directa entre la pressió turística i l’augment dels preus de l’habitatge a la ciutat. Per tot això, els gestors municipals han posat l’accent de les polítiques turístiques en la manera de gestionar l’impacte negatiu.

Però segons ho veuen els hotelers ara la prioritat hauria de ser invertir a reforçar la marca Barcelona: “Menys gestió i més promoció”, en paraules de Clos. De fet, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat una campanya en aquest sentit, però el sector privat hi veu falta d’esma.

La percepció no és gratuïta. El missatge de les administracions, tant la local com la catalana, és que els resultats no donen peu al pessimisme i que cal evitar l’alarmisme. Per al director general de Turisme, Octavi Bono, el diagnòstic de la situació és “d’una certa ralentització a partir de l’octubre però lluny dels missatges catastrofistes que certs col·lectius havien llançat”, assegura. A més apunta a la concentració del declivi a la ciutat de Barcelona i a segments específics de visitants. En canvi, Bono no preveu grans canvis negatius per al 2018 i recorda que els aeroports catalans van com un coet; El Prat va tancar el 2017 amb el rècord de més de 47 milions de passatgers, un 7,1% més.

En aquesta línia, Bruno Hallé diu que el gener ha tingut una tònica de manteniment de l’activitat en relació al mateix mes del 2017 i caldrà veure com serà el febrer: la mirada està posada en el MWC, com ja s’apuntava.

Més enllà dels missatges d’un o altre signe, al rerefons de tot plegat subjau la idea que Barcelona podria estar donant senyals d’esgotament. El turisme a la ciutat no ha deixat d’augmentar des de fa vint anys i només des de 2010 ho ha fet al voltant del 30%. Segons un estudi del servei d’estudis del BBVA una part important d’aquest creixement estaria relacionada amb la crisi d’altres destinacions com ara Egipte, Tunísia o Turquia, on el terrorisme o la inestabilitat han tingut efectes devastadors sobre la indústria turística local. És el que s’ha denominat “turisme prestat”, una expressió que automàticament suggereix que tard o d’hora s’hauria de començar a retornar. L’estudi del BBVA estima que en el conjunt de l’estat aquest turisme representaria entre un 30% i un 36% del creixement experimentat des del 2010. En el cas de Barcelona, parla de fins un 50% (vegeu gràfic).

“La principal defensa contra la pèrdua d’aquest turisme és la qualitat”, assenyala Pep Ruiz, economista principal del BBVA Research, qui recomana en aquest sentit no abaixar la guàrdia en la gestió de la massificació.

Martí Sarrate, de les agències de viatge, afirma que aquests anys de creixement han estat “intel·ligentment” aprofitats no només per Barcelona sinó per totes les destinacions catalanes i espanyoles per dissenyar producte i sofisticar l’oferta. També ho veu així Hallé: “A Barcelona, però sobretot a les destinacions tradicionals de sol i platja, s’han fet una gran feina de reposicionament i s’han fet inversions que han canviat radicalment una oferta que estava obsoleta i ara són establiments de quatre i cinc estrelles”.

La recuperació d’Egipte, Tunísia o Turquia -encara que lenta- s’està fent en base a polítiques de preus molt agressives. Per això Octavi Bono pensa que les afectacions poden ser per als productes més sensibles al preu. En tot cas la Generalitat no espera un impacte significatiu. En part perquè la recuperació d’aquestes destinacions no serà ràpida i en part perquè no es tracta de repartir-se un nombre finit de turistes sinó que el mercat mundial està creixent, segons les previsions de l’OMT. “En tot cas, ens equivocaríem si posem el focus a procurar que no ens baixi el nombre de visitants i no als ingressos totals, que ha de ser el nostre indicador”, diu Bono.

Dit això, sembla clar que comença una nova etapa amb el retorn de nous competidors al mercat: “L’efecte arribada de turisme prestat s’ha acabat”, anuncia Pep Ruiz.

En el sector es respira confiança en el futur, però també se sap que és un sector molt sensible a la percepció de seguretat i que cal ser conscient que les destinacions es construeixen cada dia.