Ja fa uns quants anys que les empreses de serveis financers, les fintech, marquen la pauta de cap a on transita l’evolució del sector financer, amb l’adopció de tecnologies disruptives, tot dotant l’usuari d’una experiència de client més satisfactòria. Tanmateix, cal veure com el nou, aquestes petites i dinàmiques empreses, marida amb el vell, la banca convencional: col·laboració o guerra sense quarter?

L’estudi més recent de PwC sobre cap a on va el sector fintech conclou, després de 1.308 entrevistes amb entitats financeres, que assistirem a una veritable cascada d’aliances entre bancs tradicionals i companyies fintech: un 45% dels bancs ja tenen acords amb fintech; el 82% de les entitats financeres esperen que aquestes aliances augmentin durant els pròxims tres anys. I aquesta necessitat d’acostament obeeix al fet que, segons PwC, les fintech poden estar posant en risc fins a un 24% dels ingressos dels bancs, amb la seva atractiva oferta: plataformes de gestió on line per a empreses i autònoms; microcrèdits o préstecs immediats; sistemes de pagament segur des del mòbil; plataformes per monitoritzar l’estalvi i el control de despeses; estratègies d’inversió algorítmica, etcètera. Diversitat de serveis que expliquen com un sector de 215 empreses, el 2016, l’any següent va créixer fins les 400, segons l’Associació Espanyola de Fintech i Insurtech. Un sector que creix en un moment que al món, segons l’estudi de PwC, un 84% dels consumidors canalitzen el pagament a través de fintech; un 68% les transferències de fons; un 60% el finançament personal i un 56% els crèdits.

Francesc Padilla, de la companyia Esvalor, dedicada al finançament d’empreses, justifica la bona acollida que han anat rebent les noves empreses de serveis financers en què “en l’experiència de client, no es deixa aquest desemparat, se li dona moltes opcions d’interactuar.” A més, “al client, com passa als bancs, no se li vol fer venda creuada de productes associats, com ara plans de pensions o assegurances. Les noves empreses són més verticals, es dediquen a fer uns productes determinats i no pas uns altres.”

I s’ha de dir que en la competència entre bancs i fintech, la cosa no va de preus, necessàriament. Com diu Padilla, “sí, certament els bancs es guanyen la vida amb les comissions, però les fintech també i el finançament que ofereixen pot ser més car, així que la qüestió del preu no és la clau”.

Amb vista al futur, entrelluca un panorama en què “atès que moltes fintech encara no han assolit beneficis, o hauran de fusionar-se amb altres o posar-se a la venda, i és molt possible que els bancs busquin amb les fintech una relació de col·laboració, de joint venture”. En el camp del finançament a l’empresa, val a dir que la conjuntura afavoreix les fintech afavoreix les firmes d’aquest àmbit, ara que els bancs, molt gelosos de mantenir alts els seus ràtios de solvència, restringeixen el crèdit a l’empresa, la qual ha d’acudir a la fintech: una enquesta sobre accés a finançament de la Comissió Europea i el BCE alertava que l’any passat un 35% de les empreses espanyoles de menys de 250 empleats no van rebre o només parcialment el finançament demanat pels bancs. D’altra banda, un informe de SGR-Cesgar revela que tres de cada quatre empreses han tingut problemes per assolir préstecs durant el 2017.

“Les fintech estan aportant una transparència total, i si el sector creix no és tant perquè estan oferint millors productes financers, sinó perquè l’usuari final sap cap a on van les comissions que li cobren”, considera Pepe Borrell, director de Crowdcube, una de les plataformes de referència en equity crowdfunding. Borrell creu que en la nova cultura financera, el lideratge se’l guanyarà “qui ofereixi millor experiència d’usuari, no pas qui tingui els millors productes”.

A l’hora de fer prospectiva, Borrell, per a qui és clar que els bancs estan en un procés de plagi de la metodologia d’aquestes empreses, no tindrem un futur de ferotges bancs que devoren fintechs: “Per a una fintech és més senzill fusionar-se amb altres fintech per crear un banc que deixar-se adquirir per una entitat financera convencional. Hem nascut, precisament, per combatre els bancs, és difícil que vegem algú prostituir-se.” Tanmateix, reconeix que els bancs poden començar a posar-se nerviosos “en veure l’interès que ja estan començant a mostrar inversors institucionals, fons importants, per invertir a fintechs com ara LoanBook, perquè els poden oferir millors rendibilitats. Això sí que pot provocar que el banc es preocupi per la seva competència”. I més si tenim en compte que hi ha sucosos mercats per al finançament alternatiu: al llarg de l’any passat, del gener a l’octubre, fins a 24.892 ampliacions de capital d’empresa es van fer a través d’aquestes plataformes.

També poden tenir un efecte revulsiu els neobanks que, com preveu Borrell, emergiran fins esdevenir nova tendència durant aquest 2018. “Bancs basats en una app, adreçats a un públic de trenta anys i que, de fet, són agregadors de productes de diverses fintech.” A l’Estat espanyol ja hi podem trobar 2gheter Bank o Bnext, de la mateixa espècie que N26 a Alemanya o Atom Bank i Revolut al Regne Unit.

Per a agents d’aquest mercat alternatiu, no haurem d’esperar gaire per veure fenòmens com el de Funding Circle , una fintech que al Regne Unit ja dona més crèdit a pimes que tots els bancs, amb el 70% dels diners que presten coberts per inversors institucionals. I que institucions europees, com ara el Fons Europeu d’Inversions (FEI), estan invertint en Funding Circle o la francesa Lendix, que en va rebre 18,5 milions d’euros, “ens assenyala que durant el 2018 podríem veure-ho aquí, seria el més lògic”.

Com sol passar en tot sector d’activitat emergent, el marc normatiu apareix com a barrera que impedeix continuar progressant. La Llei 5/2015 de Foment del Finançament Empresarial s’interpreta des de l’òptica de les plataformes d’inversió alternatives com a massa restrictiva. Així, no admet que tots els inversors d’una fintech puguin ser agrupats en un únic vehicle jurídic, per entrar com un sol soci a l’empresa. També considerarien com una anomalia que cal esmenar que s’obligui l’inversor estranger que vol entrar en una fintech espanyola a treure’s un NIE, nom d’identificació fiscal per a estrangers, un tràmit burocràtic farragós.

Les demandes del sector per poder competir en igualtat de condicions van més enllà. El Llibre Blanc de la Regulació Fintech, elaborat per l’Associació Espanyola de Fintech i Insurtech, realitza diverses propostes de millora, com un procés ràpid d’autorització per accedir a l’activitat financera, tot donant temps a les entitats provar els nous productes o serveis al mercat; crear un espai virtual de proves, on les empreses poden experimentar amb les seves solucions virtualment, abans d’anar a mercat o implementar supervisors financers als tres mercats fintech (banca, serveis d’inversió i assegurances).

Els bancs han estat amatents a l’evolució de les fintech. Fonts de CaixaBank consideren que “davant les noves tendències, s’obre un espai de col·laboració entre les entitats financeres tradicionals i les empreses fintech per complementar la seva oferta de serveis amb noves propostes de valor i models de negoci. Per la seva banda, les fintech que col·laborin amb entitats tradicionals poden accedir a una massa crítica més gran de clients i avançar cap a economies d’escala”. CaixaBank ha estat activat en la faceta d’assolir fites tecnològiques, amb la creació dels sistemes de pagament contactless o la creació del banc mòbil ImaginBank. També participa al Payment Innovation Hub, una aliança multisectorial en què el banc es troba amb tecnològiques i fintech.

A Banc Sabadell, al seu hub de negocis digitals, Innocells, hom no considera les noves empreses com a competidores, sinó com aliades: “Considerem que l’oportunitat és molt més gran que l’amenaça. Les fintech ofereixen nous models de negoci en vertical concrets i una molt bona experiència d’usuari; el seu gran avantatge és l’aprofitament de les noves tecnologies, que els permet aplicat tant models plug and play com one-click.” Així mateix, a Innocell consideren que la convergència ja és un fet: “Ja existeixen aliances i el sector financer s’està movent a gran velocitat en aquest entorn. En un primer moment les fintech van néixer amb l’objectiu de competir amb la banca. No obstant això, ben aviat es van adonar que els seus models de negoci no eren sostenibles, ja que no comptaven amb la relació estable i de confiança de la banca amb els seus usuaris. En un segon moment, les fintech han apostat per col·laborar amb els bancs i, cada vegada més, desenvolupar models B2B, en lloc de B2C.”