El número de L’Econòmic que teniu a les mans no s’ha fet des d’una redacció com era habitual, sinó que cada membre de l’equip ha treballat des de casa seva. Per decisió empresarial del grup que edita El Punt Avui, al qual està vinculat L’Econòmic, la redacció de Barcelona ha estat tancada i la plantilla enviada al teletreball.

El procediment per convertir un tema en un reportatge no ha canviat substancialment, però sí l’entorn laboral de qui escriu aquestes línies i dels seus companys. Cal dir que encara ens estem adaptant perquè suposa un daltabaix important.

Tot i que no som els primers, les dades mostren que el teletreball és encara una opció minoritària a tot l’Estat, segons dades de l’Organització Internacional de Treball només el 6,7% dels empleats opta per aquesta fórmula laboral, enfront del 17% a la Unió Europea. I això que té molts i ferms prescriptors. Experts en el món de la gestió de recursos humans reiteren que el teletreball té beneficis tant per a l’empleat com per a a l’empresa, que passen per la millora de la conciliació familiar i laboral, l’augment de la productivitat, la reducció de l’absentisme i l’increment de la motivació dels equips.

No han estat, però, arguments de pes suficients perquè el gruix de les companyies -que tenen capacitat per fer-ho- enviïn els seus empleats a treballar a casa. De fet, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), només el 27% de les empreses espanyoles ha implementat algun tipus de pla per treballar fora de l’oficina.

El problema de fons d’aquest baix índex de teletreball en comparació amb Europa és, segons Víctor Carulla, director i soci de la firma de headhunting Headway Executive Search, l’inoperant presencialisme. A això hi hem d’afegir que la majoria d’empleats no treballa per objectius o no els té definits. “Com es pot confiar que un empleat rendeixi fora de l’oficina, si no es poden mesurar els seus resultats?”, pregunta Carulla. Un treball basat en objectius és la recepta per facilitar el teletreball, però també cal més formació dels càrrecs intermedis per superar la inseguretat i desconfiança que genera no tenir l’equip al costat. Això explica per què, tot i que el 57% dels treballadors de l’Estat desitjaria acollir-se al teletreball, la majoria no ho sol·licita, per poca receptivitat.

Ara bé, el teletreball té una altra cara. “El risc de passar el dia tancat a la llar en pijama; la desconnexió personal pot resultar traumàtica”, diu la directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés. L’alternativa més aplaudida és repartir un 50% del temps a casa i la resta a l’oficina, el que es coneix com a “treball flexible”. Al punt mitjà hi ha l’equilibri. Lògicament això només és possible quan l’espai comú no ha desaparegut.