Vaig sentir molta ràbia i tristesa perquè s’emporten una part del patrimoni que és de tots. Encara que hi hagi una propietat privada reconeguda, hi ha símbols que haurien d’estar per sobre. Fa molts anys que treballem en el projecte de protecció i valoració del paisatge i de l’oli i fets com el de la setmana passada haurien de fer reaccionar les administracions que tenen la competència per solucionar el problema.

En altres ocasions ens hem trobat amb un interlocutor amb més sensibilitat en les qüestions que nosaltres plantejàvem, però en aquest cas ja vam constatar des del primer moment que no hi havia cap negociació possible. Feia més de quinze anys que no ens trobàvem amb un cas tan greu per la quantitat d’arbres i per la rapidesa amb què han executat l’arrencada i el trasllat dels exemplars.

Inventariades n’hi havia 9, vol dir que el tronc mesurava més de 3,5 metres a 1,30 metres de terra i, en total, hi ha més d’un centenar d’oliveres a la finca.

No, en un període de deu o quinze anys les oliveres trasplantades moren. No és només que els comercialitzadors pressionen els pagesos perquè les venguen, sinó que enganyen els compradors, és una despesa inútil.

L’Ajuntament conjuntament amb la Mancomunitat Taula del Sénia fa anys que treballem en el projecte de promoció de l’oli d’oliveres mil·lenàries en una marca de garantia registrada i certificada amb els informes de traçabilitat. Un projecte que implica no només l’àmbit públic sinó també el sector privat: cooperatives, molins i pagesos.

L’objectiu final del projecte és preservar el cultiu de l’olivera. Són una herència que rebem dels avantpassats però han de ser motor del desenvolupament econòmic, en cap altre lloc del món es produeix oli d’oliveres mil·lenàries amb marca de garantia registrada.

Hi ha dotze molins que formen part del projecte i de les 5.000 oliveres inventariades n’hi ha 824 que formen part del projecte per envasar la producció amb la marca de garantia, que la passada campanya van envasar 7.912 litres d’oli. Per tant, encara ens queda camí per créixer.

Es tracta d’uns arbres menys productius i que necessiten una major inversió. La nostra feina com a administració pública és lluitar perquè els pagesos es puguin guanyar la vida i que això ens porte a la protecció de l’entorn natural. Si realment ens creiem un distintiu com la reserva de la biosfera hem de treballar per aquest camí.

La llei és necessària i urgent, però només amb la llei no aconseguirem els objectius que busquem, ni es resol el problema que tenim amb el medi rural. La llei ha d’anar acompanyada d’un seguit de projectes de conservació, promoció, difusió del paisatge. Es tracta d’un patrimoni únic, natural i hauria de tenir les mateixes figures de protecció que l’arquitectònic. S’ha de valorar aquest patrimoni, però no amb la idea de convertir-ho en un jardí. Cal més suport de l’administració al sector primari.

A Ulldecona tenim catalogades com a bé cultural d’interès local un total de cinquanta-tres oliveres que tenen un perímetre de més de sis metres.

I tant, l’any passat les oliveres mil·lenàries van rebre unes 5.000 visites; hem igualat els números amb el centre d’interpretació de l’art rupestre. La petició de visites és elevada, però hem de tenir en compte que les visites són restringides, no podem créixer molt més. Es tracta de finques en producció i hem de compatibilitzar el treball diari del pagès amb les visites turístiques. Últimament hem detectat un increment del nombre de visitants pel turisme gastronòmic, ja que tenim dos restaurants amb estrella Michelin. Són dos restaurants que aposten per la promoció de productes autòctons.