Vaig valorar que era un bon moment per a mi. Havia treballat amb Quim Salvi, que ha estat sis anys director de l’EPS, i crec que disposo de bona formació en gestió i, també, perquè he tingut en compte el repte personal i professional que representa com a dona fer aquest salt.

No, en absolut. No estem davant una ruptura, especialment perquè he estat treballant amb el doctor Salvi aquests darrers tres anys i he après molt de treballar en equip i de com es lidera una EPS. Treballaré perquè hi continuï havent el bon ambient de convivència, de treball, de transparència, que és el que hem tingut aquests darrers anys.

Hi ha dues coses clau en el meu programa que penso treballar intensament. Una és la qualitat. M’he posat com a objectiu posar en funcionament el Sistema Intern de Garantia de Qualitat a l’EPS. Pensi que els plans de millora o els processos d’acreditació són molt feixucs. Tenir aquest sistema ens ajudarà moltíssim a fer els processos de verificació, seguiment, modificació, acreditació dels títols i universalitzar els objectius de millora. Aquest pla de millora serà conegut per tota la comunitat i no per només l’equip directiu.

El del gènere. És a dir, trencar l’estereotip relacionat amb la tecnologia, en què tradicionalment el nombre de matriculats és eminentment masculí.

No és una qüestió de capacitat. Crec que és el mateix concepte que tenim de les enginyeries. Un pur estereotip. En canvi no passa en les ciències o les biociències. Encara més, ara per ara, s’està reduint encara més el nombre de matriculacions femenines.

A l’EPS tenim al voltant d’uns 2.150 alumnes. Doncs pensi que només un 20% són dones. La idea és treballar des de l’ESO i el batxillerat per explicar a les joves alumnes totes les possibilitats que els pot oferir fer un grau tecnològic. I aquest és un treball que es farà intensament. Ah! I una dada important: el nombre de graduats que troben feina és altíssim. Cal destacar-ho, també.