La situació a Irlanda del Nord està totalment encallada després que, dimecres a la nit, es tornessin a trencar les converses entre republicans i unionistes per restablir el govern compartit, aturat des de fa tretze mesos. El Partit Unionista Democràtic (DUP), la llista probritànica que va tenir més vots a les últimes eleccions, va demanar que el govern de Londres intervingui la regió, cosa que es coneix com a direct rule o govern directe, una opció que els republicans catòlics proirlandesos del Sinn Féin, el segon partit més votat, no estan disposats a acceptar.

L’autonomia nord-irlandesa ha estat intervinguda diverses vegades en el passat, però el context d’ara és molt diferent. Primer, per la tensió que ha provocat el Brexit, que amenaça de reinstaurar una frontera física entre el nord i el sud de l’illa, per primer cop des dels acords de pau de 1998. Segon, perquè el DUP dona el suport que permet a Theresa May assegurar-se la majoria absoluta al Parlament de Westminster –després de perdre les eleccions del 2017– a canvi de més de 1.000 milions d’euros, un pacte molt controvertit i criticat pels partits de l’oposició, que consideren que van comprar el DUP.

El Sinn Féin creu que Irlanda del Nord seria governada des de Londres sota la influència del DUP. I que això trenca un dels punts dels acords de pau que diu que el govern britànic s’ha de mantenir neutral. “Theresa May ho va arriscar tot quan va decidir pactar amb el DUP, va ser un error de judici jugar amb la política nord-irlandesa en un ecosistema tan fràgil”, va criticar, ahir, el responsable laborista d’Irlanda del Nord, Shaun Woodward.

En les converses d’aquesta setmana hi han participat tant Londres i Dublín com els partits nord-irlandesos de les dues comunitats. Dilluns, May va viatjar a Belfast per tancar un acord final que tothom donava per fet. Semblava més a prop que mai després que el Sinn Féin escollís la moderada nascuda a Dublín May Lou McDonald com a nova presidenta del partit, en substitució de Gerry Adams.

Però, finalment, el diàleg es va encallar en el mateix escull: la llei per equiparar la llengua gaèlica a l’anglès que exigeix el Sinn Féin i el DUP rebutja. Un cop més, republicans i unionistes es van acusar mútuament d’intransigència i de no voler arribar a un acord.

La líder del Sinn Féin al Parlament de Stormont, Michelle O’Neill, es va reunir ahir a última hora amb representants dels governs britànic i irlandès en un intent desesperat de desencallar la situació. El Parlament britànic debatrà, dilluns que ve, si intervenen o no la regió.