Des de l’onada d’atemptats gihadistes a França del 2015, presentar un pla contra “la radicalització islamista” s’ha convertit en un clàssic de la política francesa. El primer ministre francès, Édouard Philippe, va anunciar ahir a Lilla una seixantena de propostes per combatre el fonamentalisme islàmic. Per tercera vegada en quatre anys, l’executiu francès impulsa una nova bateria de mesures per detectar i contenir els focus del fonamentalisme, sobretot en les presons.

El nou pla del govern d’Emanuel Macron aspira a contenir les amenaces. Segons un balanç de Le Figaro, els serveis secrets francesos controlen almenys 19.745 persones pels seus possibles vincles amb el terrorisme islamista, unes xifres que podrien augmentar de manera significativa amb el retorn a l’Hexàgon de combatents d’Estat Islàmic que són a Síria i l’Iraq. França és el país europeu d’on van marxar més joves per unir-se a les files d’Estat Islàmic: uns 1.700 des del 2012. Es calcula que 680 francesos i els seus 500 fills continuen a les zones de combat i uns 300 van tornar a terres franceses a finals de l’any passat.

Contra l’amenaça dels “retornats” i del probable augment del nombre de presos gihadistes, Philippe va anunciar la creació de 1.500 noves places “en mòduls aïllats, destinats exclusivament als presos radicalitzats”. “Se’n crearan unes 450 abans de finals d’aquest any”, va assegurar el primer ministre. També s’incrementarà de tres a set el nombre de mòduls on s’avalua la radicalització islàmica dels presoners. A més, el nou pla preveu la creació de tres nous centres “per fer-se càrrec de manera individualitzada” de persones presumptament radicalitzades, en particular aquelles que hagin tornat de les zones de combat al Pròxim Orient.

Amb aquesta bateria de mesures, Macron pretén afrontar aquest fenomen amb més eficàcia de com ho va fer François Hollande. Malgrat haver destinat 8 milions d’euros a subvencionar associacions especialitzades en la lluita contra el fonamentalisme, les polítiques contra la radicalització de l’anterior govern van estar marcades pel fracàs sonat del centre de Pontourny. Un any després d’haver obert, el setembre del 2016, el primer centre de desradicalització a França va haver de tancar per falta d’interns i per la poca fiabilitat del seu programa.