Que la UE és un club d’estats que té l’última paraula adjudicada en totes les grans decisions és un fet conegut. Ahir va tornar a quedar demostrat amb el rebuig dels líders a acceptar que el cap de llista més votat pels ciutadans en les eleccions europees del 2019 sigui automàticament el futur president de la Comissió. El nou vet dels governs s’afegeix a l’elecció política de De Guindos com a vicepresident del BCE en lloc del candidat preferit pel Parlament pel seu perfil més solvent. Maniobres com aquesta i la d’ahir, contra una tímida iniciativa per fer més democràtic el funcionament de les institucions, no fan res més que reforçar la desafecció cap a la UE. Després es queixaran que la participació a les europees superi amb prou feines el 40%.