La censura i el límits de la llibertat d’expressió són dos conceptes relacionats però que es barregen com si es tractés d’una mateixa cosa. Sovint els censors no creuen que ho són perquè és limiten a fer respectar els límits de la llibertat d’expressió. Però qui marca la frontera? No ens estranyem de la justificació de la massacre i de la guerra. Qualsevol pel·lícula dedicada al públic preadolescent, i que veuen els més menuts, fa apologia de la guerra sense que gairebé ningú posi el crit al cel. A aquesta mena de ficció, se la tolera perquè, malgrat el seu component ideològic, es considera un entreteniment. Per què una creació artística que defensa un altre component ideològic pot ser censurada? Potser perquè la veritat fereix?