El president francès, Emmanuel Macron, prem l’accelerador per reformar els ferrocarrils públics, un dels pilars del model social francès. Després d’haver flexibilitzat el mercat de treball al setembre a través d’un decret governamental, l’executiu centrista vol modificar les bases de la SNCF, la companyia estatal de trens, amb la mateixa celeritat.

“A mitjan març registrarem un projecte de llei d’habilitació al Parlament”, va assegurar ahir el primer ministre, Édouard Philippe, que va anunciar la seva voluntat de recórrer al mètode de les ordenances, que permet a l’executiu aprovar una llei saltant-se el debat parlamentari i necessitant només el vot favorable de l’Assemblée Nationale i el Senat. D’aquesta manera, Macron espera enllestir la polèmica reforma de la SNCF abans de l’estiu i limitar la capacitat de mobilització dels sindicats. La data de l’anunci tampoc va ser escollida a l’atzar, ja que es va produir la vigília de la publicació, avui, dels resultats de la SNCF, en què s’anunciaran uns beneficis probablement superiors als 567 milions d’euros el 2016.

“L’statu quo no és una opció”, va dir Philippe, que va justificar la profunda reforma pel deute de 46.000 milions acumulat per la companyia. Per això, l’executiu preveu eliminar l’estatut laboral dels agents ferroviaris, una conquesta social del període de postguerra de la qual es beneficien 130.000 treballadors de la SNCF. A partir d’ara, els nous empleats no tindran les condicions laborals com les dels funcionaris, que els garanteixen un lloc de treball fix i la jubilació a partir dels 57 anys o 52 per als conductors.

Macron també unificarà les tres institucions públiques que componen la SNCF en una “societat nacional de capital públic”, facilitant així una futura privatització de la companyia. A més, obrirà el sector ferroviari francès a la competència internacional, com li exigeix la UE. Aquestes reformes segueixen al peu de la lletra les recomanacions de Jean-Cyril Spinetta, l’antic president d’Air France, que es va encarregar de la privatització de l’aerolínia. De l’informe Spinetta, entregat a l’executiu el 15 de febrer, el govern francès ha desestimat, de moment, la supressió de 9.000 quilòmetres de línies secundàries, poc rendibles, però que connecten el territori.

“L’anunci del final de l’estatut és viscut pels agents ferroviaris com una vertadera injustícia i una provocació”, va reaccionar Erik Meyer, secretari general de la federació ferroviària del sindicat Sud. “Proposarem una vaga a partir del 12 de març”, va declarar Didier Aubert, secretari general de la CFDT-Cheminots. Gràcies a la seva capacitat per aturar el país, els agents del sector ferroviari van paralitzar una reforma de la SNCF el 1995, fet que il·lustra la capacitat de resistència dels sindicats francesos contra les mesures neoliberals. Vint anys després, les centrals semblen força més debilitades contra les ambicions reformistes de Macron.