El primer ple de la legislatura va evidenciar que la majoria independentista és i serà ferma en la consecució de l’objectiu de fer front al 155, recuperar el govern i desplegar la República, però també va posar en relleu els matisos en els discursos dels tres grups, que van expressar la pluralitat de visions del moviment. Una més, per cert, que en l’anterior legislatura, quan hi havia dues úniques veus a la cambra.

El diputat Quim Torra, exercint ahir de portaveu de JxCat, va deixar clar que la proposta de resolució transaccionada amb la CUP per a la legitimació de Puigdemont és “el punt de partida del projecte republicà” que es proposa a la ciutadania, i va posar l’accent a denunciar la “deriva autoritària” de l’Estat i la seva actitud repressiva per insuflar “por i temor”, que fa que avui hi hagi quatre empresonats, sis exiliats i centenars d’encausats. “Avui no hi som tots, i això és una anormalitat absoluta en la política catalana”, assenyalava Torra, en una al·lusió que no pensa deixar de fer fins que no es resolgui. Torra feia esment al triomf de l’1-O i el 21-D, i denunciava la mobilització dels poders de l’Estat per impedir la investidura de Puigdemont, alhora que criticava la complicitat “lamentable i ignominiosa” d’alguns grups de la cambra en la coacció a la llibertat d’expressió.

Després del parèntesi de la legislatura passada, ERC tornava al Parlament per posar l’accent, a través de la seva portaveu, Marta Rovira, en un altre missatge: “Cal recuperar les institucions per tornar a avançar” i aturar el mal que està fent el 155. D’aquí fins i tot que votés a favor –com ho van fer la CUP i fins i tot el PSC, però no JxCat, que es va abstenir– d’alguns punts de la proposta dels comuns que anaven en la línia de desbloquejar el govern. Alhora, això sí, Rovira vol “dotar de tot el reconeixement i l’operativitat” el president Puigdemont a Brussel·les, tot i que reivindicava per a aquesta legislatura “l’estil junquerista” de fer política, d’allargar la mà a altres sensibilitats per buscar un país millor. En aquest sentit, ERC reclamava una república “plena de contingut” i donava valor a l’obra de govern de la legislatura passada, 1-O inclòs, si bé assumia també errors, com ara el d’haver tractat la ciutadania “amb paternalisme”, en al·lusió al que va passar arran del 27-O.

En un discurs molt més contundent, el diputat de la CUP Carles Riera es mostrava decebut precisament pel “cop d’estat” del 27-O, però també per la “retirada” del govern aquell dia, tot “desoint” el clam del carrer. Riera lamentava que la declaració de la república no es fes efectiva (“hauríem d’estar celebrant el ple de la seva ratificació”, resumia), i que això obrís la porta a amplificar la repressió. Per això, des de la “gratitud” als empresonats i exiliats, criticava que “desdir-se del camí fet” no és la millor tàctica, i lamentava sobre el pla de govern que “cap institució republicana serà efectiva a l’exili si no ho és a Catalunya”. D’aquí que insistís en el fet que la prioritat no és recuperar l’autonomia, sinó desplegar la República i fer el procés constituent.