La primera ministra britànica, Theresa May, va donar ahir una visió molt més realista i pragmàtica del Brexit en el seu últim discurs sobre la sortida de la UE abans d’entrar en la fase decisiva de les negociacions i va reconèixer que “la vida serà diferent fora del mercat únic”. May va avisar la UE que ha de respectar “la voluntat dels ciutadans britànics” i el resultat del referèndum. “Els ciutadans van votar recuperar el control de les nostres fronteres, lleis i diners”, va dir. I que l’acord final ha d’estar basat en cinc punts: respectar el resultat del referèndum, aconseguir un acord durador, protegir llocs de treball i seguretat, construir un país modern i obert que miri cap a fora, i enfortir el Regne Unit.

Així va deixar clar que sortirien del mercat comú i de la unió duanera i que es desvincularien de la jurisdicció europea. Va tornar a exposar el seu pla de “divergència gestionada” –tot i que ja va ser rebutjat per la UE–, que consisteix en la idea que les dues parts tenen el mateix punt de partida i les mateixes lleis i es van separant lentament fins a tenir dos sistemes legals diferents, permetent al Parlament britànic canviar les lleis si ho considera oportú. Considera que és millor que fixar dos sistemes diferents i tractar d’acostar-los. “Beneficia tant els interessos de la UE com els nostres”, va dir. També va reiterar que no permetran col·locar una frontera física a Irlanda del Nord ni traslladar la frontera al mar d’Irlanda, tot i que no va donar cap solució.

Pel que fa al futur pacte comercial, May va dir que no acceptava els models que proposa la UE de Noruega o el Canadà, i va dir que s’ha de buscar un nou equilibri: “No acceptem els drets del Canadà i les obligacions de Noruega.” Va explicar que era possible signar un altre pacte que fos “el més ampli possible” i que provoqués “les mínimes variacions possibles”. També va admetre que durant el període de transició de 18 a 24 mesos a partir del març del 2019 hi hauria pocs canvis, però que aquest havia de servir per fixar les bases del futur. Va oferir un acord migratori “generós” que beneficiés les dues parts i que permetés a les empreses britàniques contractar els professionals que els calguessin i viceversa.

May va expressar la voluntat perquè el Regne Unit seguís vinculat a agències europees com la del medicament, la química o la de la seguretat aèria, i que s’establissin acords de lliure mercat per a determinats sectors importants per al Regne Unit.

El discurs va ser molt ben rebut en el seu partit, tant entre els partidaris com entre els contraris del Brexit. Nicky Morgan, una de les parlamentàries tories més crítiques amb el Brexit, va reconèixer que li va agradar “el to de realisme, compromís i reconeixement de May”. Mentre que el Grup de Recerca Europea, el grup conservador que reclama un Brexit dur, va dir que n’havien quedat molt satisfets. En termes semblants es va expressar el president de la patronal. Els unionistes nord-irlandesos que donen suport al govern de May van explicar que “estableix les bases per tirar endavant”. Més crític va ser Vince Cable, el líder dels demòcrates liberals, contraris al Brexit, que va lamentar que May obviés “entrar a fons en les qüestions importants”.

Des de Brussel·les la rebuda no va ser gaire bona. Michel Barnier, cap negociador europeu, va donar la benvinguda al discurs de May per reconèixer que “s’ha de trobar una solució intermèdia”. “Necessitem més que vagues aspiracions, espero que les qüestions importants les hagi guardat”, va declarar, per la seva part, Guy Verhofstadt, coordinador del Brexit del Parlament europeu.