La Gàl·lia del tèxtil
Més d’un centenar d’empreses catalanes que fan teixit d’ús tècnic, majorment pimes, han estat capaces de resistir amb fortalesa la crisi i es preparen per créixer
El tèxtil carrega el doble pes de ser una de les primeres branques econòmiques que pateixen les crisis i de les últimes a què arriba la recuperació. A dintre del tèxtil, però, hi ha un subsector, el del teixit tècnic, que, malgrat moltes altres dificultats, està més salvaguardat que els cosins de la moda. Els seus productes tècnics tenen un major aixopluc davant les inclemències de l’economia.
Aquest subsector ha estat, de fet, una via per reflotar empreses tèxtils tradicionals i ha ajudat a reorientar negocis i mantenir plantilles quan semblava que el sector tèxtil a Catalunya estava condemnat a desaparèixer.
El teixit tècnic ha aconseguit mantenir uns índexs de creixement positius, fins i tot en els pitjors anys de la crisi. Segons les últimes dades disponibles, la facturació mundial del sector de tèxtils d’ús tècnic va ser de 137.500 milions d’euros, amb uns índexs de creixement del 4,5% justament entre els anys 2010 i 2015.
Per posar-nos en matèria d’un sector que concentra a Catalunya més del 51,5% del negoci de l’Estat, convindria entendre millor què és teixit d’ús tècnic: es descriu com els materials que cobreixen unes exigències de resistències mecàniques, tèrmiques o elèctriques, entre d’altres, i que tenen un procés de fabricació i certificació molt exigent. Les propietats funcionals d’aquest tèxtil tenen més importància que les estètiques o decoratives de la resta del tèxtil. Des d’una lona de camió fins a l’uniforme d’un policia o un bomber, tenen teixit tècnic.
Ara bé, la nova realitat industrial i econòmica fa que la frontera entre sectors sovint es difumini, i passa en el teixit tècnic, que tot i que hi ha empreses molt clarament identificades com a tals, hi ha d’altres però que no ho són tan clarament, i costa, per això, comptabilitzar-les. A l’interior d’un automòbil, per exemple, hi ha entre un 5% i un 10% de pes tèxtil i el proveïdor potser es dedica a altres sectors. Així ho interpreta Sergi Artigas, del centre tecnològic Leitat, un organisme que desenvolupa tecnologia independentment del sector a què s’hagi de destinar però que ha estat un dels espais clau en el desenvolupament i la innovació del teixit tècnic a Catalunya.
Malgrat els matisos, segons les últimes i úniques dades disponibles publicades l’any passat al Mapa Català dels Tèxtils d’Ús Tècnic, n’hi ha 125 empreses a tot Catalunya. En conjunt tenen una xifra de negoci global de 890 milions d’euros i un pes d’exportació per sobre de la mitjana dels sectors.
Per la seva banda, l’Agrupació d’Empreses Innovadores Tèxtils (AEI), que es va crear l’any 2008 per donar resposta a les particulars necessitats del subsector, agrupa més d’una vintena de companyies i altres institucions i centres tecnològics, a l’estil dels anomenats clústers. Ariadna Detrell, cluster manager, explica que, tot i que la cadena de valor productiva és igual que la de la moda, el que els diferencia és que són productes amb valor afegit i per a mercats que no són els tradicionals. “Té uns condicionants diferents el mercat de la protecció personal que la gran distribució”, diu Detrell, que considera que per aquestes particularitats han estat, en termes generals, els menys afectats del tèxtil durant la crisi. “El sector de la moda va deslocalitzar la producció o ha anat desapareixent i en canvi en teixit tècnic s’ha mantingut, malgrat algunes reestructuracions”, insisteix. I, a més, quan el 2005 es va aplicar l’acord multifibra en què es van treure els aranzels als productes tèxtils, les empreses que es van decantar pel teixit tècnic van poder afrontar el nou paradigma comercial.
L’AEI Tèxtils ha liderat i participa en diferents projectes europeus en temes d’innovació per a les empreses de tèxtil tècnic catalanes, com ara un teixit per evitar les xinxes. Si es mira el futur d’aquesta petita Gàl·lia, les previsions encara són millors. De fet, Sergi Artigas anticipa que el creixement per als propers 5 i 10 anys serà molt alt. “Si reparem els eixos tecnològics que impulsarà el creixement de la indústria, com és la internet de les coses, la indústria 4.0 o la connectivitat, al teixit, per les seves característiques, li resultarà relativament senzill incorporar-los”, diu Sergi Artigas.
LES XIFRES
Fabricant de gènere de punt que salva vides
La firma tèxtil Aluart SL, amb seu a Mataró, va optar per deixar de banda el sector de la moda després de la irrupció de les grans cadenes. Competir amb gegants en el nou model de distribució de la moda es va convertir en un objectiu molt difícil per a una pime. Així que la companyia del Maresme va reorientar pels volts del 2006 el seu negoci cap al mercat d’equip de protecció individual (EPI). És a dir, per proveir de gènere de punt circular la vestimenta que protegeix el treballador amb feines de risc per a la seva salut.
Amb el gènere que fa Aluart SL s’equipen bombers, policies, treballadors del sector del vidre perquè no es tallin o empleats que estan sotmesos a altes o a molt baixes temperatures.
Passar-se a aquest model de negoci no va ser bufar i fer ampolles. Paulí Aluart, fundador i director general de l’empresa, explica que hi ha unes exigències tècniques molt elevades per certificar els teixits i les peces, que els obligava a tenir molta més capacitat financera per cobrir-les i a més a més comptar amb un equip professional altament especialitzat.
Aluart va aconseguir reorientar la companyia i superar les barreres d’entrada. El director general creu que aquesta aposta va suposar assegurar la continuïtat de la companyia i entrar en un mercat global. Ara per ara, la tèxtil comercialitza el 15% de la seva facturació a l’exterior, dona feina a sis persones i factura 2 milions d’euros. “Tot el que no fem nosaltres ho produïm en altres empreses del Maresme”, explica Aluart.
Llençols que repel·leixen bacteris i l’aigua
El grup Mitsa es va crear fa 30 anys a Tortellà, una població de la Garrotxa que no arriba a 1.000 habitants, quan el tèxtil estava ben viu en aquella comarca.
El grup està especialitzat en la producció de llençols i protectors de matalassos i coixins amb teixits altament tecnològics i ha merescut diferents premis i reconeixements internacionals. D’un procés d’innovació i desenvolupament va néixer B-Sensible, un llençol fet d’un teixit natural al cent per cent, obtingut a partir de la polpa de la fusta d’eucaliptus, que a més protegeix el matalàs de líquids, bacteris i males olors.
La seva especialització en producte de valor afegit li va donar ales per poder vendre a més de 100 països i tenir més d’un 80% del total de la seva facturació a l’exterior.
El director general del grup Mitsa, Joan Curós, explica que inicialment produïen per a tercers, però que després d’un procés de redefinició i desenvolupament de producte propi amb contingut tecnològic van passar a convertir-se en una empresa que s’ocupa de tot el cicle, fins i tot la distribució a les botigues, sense intermediaris.
El grup empresarial dona feina a una setantena de treballadors de la Garrotxa i factura entorn dels 12 milions d’euros anuals.
A banda del llençol B-Sensible, els responsables de l’empresa creuen que darrere el seu èxit es troba l’aposta permanent per la innovació.
L’objectiu que el grup es marca per als propers anys és créixer. “Som conscients que és difícil, la competència és global, per això les institucions han de garantir que les regles del joc siguin iguals per a tothom”, reivindica Joan Curós.