Successos

el misteri de susqueda

La prudència dels pares

Els pares dels joves assassinats a Susqueda, constituïts en acusació particular, responen al jutjat que no tenen clar si el sospitós del crim, Jordi Magentí, ha de sortir en llibertat perquè desconeixen els motius de l’empresonament

Els pares de Marc i Paula, assassinats al pantà de Susqueda, no tenen clar si Jordi Magentí és l’assassí. Tot i que formalment s’han constituït en acusació particular en la causa judicial, mostren cautela i prudència i a través del seu lletrat, Carles Monguilod, han respost a la petició de llibertat que ha fet la defensa del sospitós que no estan en condicions de manifestar-se ni a favor ni en contra. “Perquè desconeixem totalment els fonaments fàctics a partir dels quals s’ha ordenat la presó provisional ara discutida, ja que la causa es manté sota secret de sumari.” Així ha respost a la petició de pronunciament sobre el recurs de Magentí Carles Monguilod, que vol remarcar la ferma voluntat de les famílies de no acusar si no hi ha proves clares que incriminin el sospitós.

La inexistència de proves fermes contra Jordi Magentí és un dels principals arguments que esgrimeix la seva defensa (el bufet Salellas) per demanar la seva lliberat. En el recurs, Salellas es refereix a les dificultats d’exercir la defensa precisament per l’opacitat que imposa el secret de sumari, ja que ni tan sols els han entregat sencera la interlocutòria que ordena la presó. La defensa, però, al·lega que les motivacions que va exposar el fiscal per demanar la presó no constitueixen indicis prou sòlids. El fiscal remarcava que en els escorcolls a casa de la mare de Jordi Magentí s’havia trobat “material balístic”, amb referència a una munició que la defensa al·lega que no s’ha comprovat que tingui relació amb els assassinats. El fiscal i els Mossos assenyalen Magentí com a assassí perquè afirmen era al pantà el dia dels fets i que no havia donat explicacions clares sobre el que hi feia, i que les proves pericials avalen que no hi podia haver ningú més a l’escenari del crim en el moment del crim. La defensa argumenta que assegurar que no hi podia haver ningú més és impossible atenent les característiques de l’espai, freqüentat, per gent que hi viu, gent que hi treballa i gent que hi va a fer tota mena d’activitats. També assenyala que Magentí no ha negat mai que anés al pantà sovint a pescar i a caçar bolets, i que hi anava sol i amb la seva dona, i que si no pot precisar quins dies exactes hi va anar i ha mantingut algunes contradiccions en les seves explicacions s’ha de tenir en compte que Magentí té diagnosticada una malaltia mental i que pot tenir pèrdues de memòria. El recurs també argumenta que les contradiccions que hagi pogut cometre Magentí en les seves converses amb els mossos, quan ja el tenien encartat com a sospitós però no li havien llegit els drets, s’han de considerar totalment nul·les a efectes judicials. Igual –exposa la defensa– que les manifestacions que hagi pogut fer la seva dona, Nancy Londoño, que ara és a Colòmbia, si no se li va comunicar que es podia acollir al dret a no declarar contra Magentí pel fet de ser el seu home. La defensa també al·lega que no hi ha risc de fuga perquè encara que Magentí tenia les maletes fetes per marxar a Colòmbia, el viatge estava ben planificat i ho havia comunicat a tothom; als Mossos, també. Salellas exposa que si hagués volgut fugir, Magentí ho podia haver fet al setembre, quan la seva dona va marxar a Colòmbia i quan encara no el tenien enfocat com a sospitós. La defensa espera que l’Audiència resolgui la petició de llibertat de Magentí, que ja fa 20 dies que és a la presó. Vint dies que els mossos han aprofitat per treballar a Susqueda, i als laboratoris, per buscar proves contra Magentí que no tenien: l’arma del crim, que permetria comprovar si és compatible amb la munició trobada, empremtes o ADN de les víctimes al Land Rover de Magentí, o en alguna peça de roba que se li van endur... Indicis que, si es trobessin, podrien fer decidir els pares de Marc i Paula a acusar l’home que fins ara s’ha proclamat innocent. De moment, la investigació no ha mostrat totes les cartes.

El lletrat Carles Monguilod, defensor nat, famós per haver exercit la defensa en casos tan excepcionals com el de l’assassí en sèrie del geriàtric La Caritat, tampoc fa vores a les acusacions. Però la seva prudència abans d’acusar i la cautela per no seguir només el que creu el fiscal van quedar manifestes en el cas del segrest de Maria Àngels Feliu. Monguilod no va acusar dos dels homes, Joan Casals i Xavier Bassa, contra els quals el fiscal també dirigia l’acusació, juntament amb Toni Guirado, Ramon Ullastre, Montserrat Teixidor, Sebastià Comas i Josep Lluís Paz. La sentència va donar la raó al criteri acusador de Monguilod, i Casals i Bassa van ser absolts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.