Bartomeu Soler, nascut a la Cellera, exveí de Santa Coloma de Farneres i de Girona, tenia tots els números per ser investigat pel doble crim de Susqueda. Viu emboscat als marges del pantà en una cabanya de fusta feta per ell mateix (és fuster ebenista) amb vistes a la riera de Rupit, al costat del barranc de la Font del Borni, prop d’on van ressonar els trets i d’on van aparèixer els cossos d’en Marc i la Paula. Però després de mesos de contactes amb els Mossos, que ja coneix pels seus noms de pila, el descarten com a sospitós. I fins i tot ha col·laborat en la investigació. Fa uns tres anys que s’hi va instal·lar, al pantà. Susqueda era un espai que el fascinava, sempre hi havia anat a pescar i a caçar bolets... I volia provar l’experiència de viure a la natura, com abans, per poder tenir contacte amb els animals. I ho ha aconseguit. Encara que, reconeix, que no ben bé del tot, perquè ell el peix sí que se’l pesca, però baixa al poble a comprar queviures. Menjar que comparteix amb els animals del bosc. Cuina amb butà (es va comprometre amb l’Ajuntament i els forestals que no calaria foc) i les mallerengues, els rupits i altres ocellets sempre tenen el seu platet de fideus davant de la barraca. Això ha establert un vincle de confiança entre l’home i les bèsties. No només els ocelles s’acosten sense por a l’home del pantà. Coneix una truja de senglar que “cada any s’escapa dels caçadors” i el va a visitar. Fins i tot amb els peixos, es comunica en Tomeu, que relata com va tenir tota una batalla amb un silur de 60 quilos que va costar que es deixés agafar. Finalment el va enganxar i es van veure les cares. El va haver de deixar anar perquè era impossible treure’l de l’aigua. Abans de deixar-lo anar, el pescador li va fer un advertiment: “La propera vegada et marcaré un senyal al cap.” L’home de la barraca ha descartat de tenir gos perquè, diu, llavors els senglars, les guilles i els gats salvatges no se li acostarien.

A pesar del seu aïllament voluntari, l’home de la barraca manté bons contactes amb molts personatges que ronden pel pantà, i per tant disposa d’informació interessant per als investigadors del crim. Ha après tècniques de pesca gràcies a pescadors romanesos que freqüenten l’embassament, té calats aquells que ronden per robar els cotxes aparcats fora el pantà, i ell mateix ha patit l’acció dels malfactors, que li van malmenar dos vehicles. Ara n’ha comprat un altre de segona mà i el té aparcat al baixant cap a casa seva, en un lloc allunyat de la vista dels que passen per la pista. Manté bon veïnatge amb el belga Olivier Max, que ha comprat la finca del Llomar i s’hi ha establert, i ja té decidit que quan abandoni la seva barraca dirà al veí del Llomar que es quedi tot el que li interessi del seu habitatge, construït amb gran esforç, sobretot per les dificultats de portar el material fins al marge on està enclavat. Bartomeu Soler tenia previst deixar la barraca i tornar a la civilització el mes de gener passat. Però ara se sent obligat a quedar-se al pantà fins que el cas de la mort “d’aquella mainada” estigui aclarit del tot.

Ell, tot i viure al costat de l’escena del crim, assegura que el suposat dia del crim, el del seu sant, Sant Bartomeu, no va sentir els trets perquè havia sortit a caminar i era prop de la paret de la presa, i que els nois els va veure per primer cop quan treien els cossos del pantà. En vida no els va veure. El 26 de febrer passat, el dia que els Mossos van arrestar a Anglès Jordi Magentí (l’home del Land Rover que pujava sovint a Susqueda), els investigadors li van trucar (tot i viure emboscat, en Bartomeu té mòbil i bona cobertura al seu refugi). El que li volien dir era que “ja l’havien agafat”. Es referien a l’home del Land Rover que feia dies que li anaven a la saga. I en Tomeu els va contestar: “Ja n’esteu ben segurs?”