Brussel·les està pendent del Twitter de Trump. Home omnipresent en la cimera europea d’ahir, el controvertit president dels Estats Units va mantenir la tensió durant tot el dia en una Unió Europea que esperava ansiosa quedar fora dels nous aranzels estatunidencs a l’acer i l’alumini. Els caps d’estat i de govern europeus van estar tota la cimera pendents de si Washington salvava o no tots els membres del bloc europeu de la guerra comercial. Malgrat que el seu representant de comerç, Robert Lighthizer, ja havia confirmat al matí que deixarien exempta “Europa” de la nova mesura, els líders europeus no es fiaven de Trump i encara temien que algun país quedés afectat. Als passadissos del Consell es bromejava que fins que no ho piulés a Twittter no estarien tranquils.

 L’episodi d’ahir posa en evidència la dificultosa comunicació de Brussel·les amb la Casa Blanca. L’executiu de Jean-Claude Juncker havia enviat aquesta setmana la comissària de Comerç, Cecilia Mälstrom, a negociar amb Washington un acord d’exempció per a tot el bloc europeu. A corre-cuita Mälstrom va arribar just a temps ahir per explicar als líders europeus com havien anat les converses amb Lighthizer. Segon fonts comunitàries, els Vint-i-vuit esperaven que la decisió de Trump anés en línia amb la petició que havia traslladat la comissària al seu homòleg d’impedir diferències d’aplicació entre els estats membres. Ara bé, les converses amb el representat estatunidenc no van ser suficients per convèncer els Vint-i-vuit que l’acord estava tancat.

 La UE es va negar a cantar victòria abans de temps. Ni el president del Consell, Donald Tusk, ni el cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, van contestar a cap pregunta sobre el tema. Així, un dels ordres més importants del dia, el comerç, va anar saltant de l’agenda de la cimera endarrerint-se fins a última hora de la nit. De fet, el ministre luxemburguès, Xavier Bettel, ja havia anunciat en la seva arribada que esperarien que hi hagués l’anunci oficial per debatre la seva resposta. Segons fonts comunitàries, les cancelleries europees eren reticents a fer cap valoració perquè corrien el risc de quedar “com uns ximples”. 

Resposta europea

La recent hostilitat cap al vell continent de l’imprevisible Trump en els seus discursos ha forçat la UE a preparar-se per al pitjor i amenaçar amb aranzels per a productes estatunidencs equivalents a les seves possibles pèrdues. A Brussel·les no amaguen que l’actitud del republicà no els agrada. Fonts diplomàtiques europees asseguren que la posició europea ha de ser “més responsable i raonable que la dels Estats Units”. Davant un possible debilitament de les relacions comercials amb els estatunidencs, les cancelleries europees volen que l’executiu comunitari, únic responsable de negociar els acords comercials,  acceleri els que hi ha pendents amb altres parts del continent americà, com ara Mèxic i Mercosur. Una altra de les mesures europees discutida ahir que també podria fer empipar Trump és la nova proposta de la CE per establir una taxa del 3% a les grans empreses digitals perquè podrien afectar companyies estatunidenques com ara Google, Facebook o Uber. Juncker, però, va assegurar que “no és una acció contra els EUA”.

Sense cap menció a Putin

L’altre gran protagonista del dia va ser un altre líder mundial polèmic, el president de Rússia, Vladímir Putin.  Després de reunir-se amb la primera ministra britànica, Theresa May, els seus 27 companys al Consell Europeu van reafirmar la seva condemna “en els termes més forts possibles” als recents atacs a Salisburg amb un agent nerviós. Tanmateix, segons l’esborrany de les conclusions, no hi ha unitat a la UE encara per atribuir els atacs al Kremlin i simplement asseguren que “es prenen de manera extremadament seriosa” les acusacions de May a Putin. No tothom ha quedat content amb la resposta aigualida del bloc. Per exemple, Lituània va anunciar ahir que està considerant expulsar els diplomàtics russos com ja ha fet el Regne Unit.