Un acord que sembla gairebé impossible a l’Estat espanyol ha esdevingut una realitat a França. Després de quinze hores d’una intensa reunió a París, els dirigents de Nova Caledònia –tant independentistes com unionistes– i membres del govern francès van arribar, a altes hores de la matinada d’ahir, a un acord sobre la pregunta del referèndum d’independència d’aquest arxipèlag francès del Pacífic, a 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. “Vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?” És la qüestió que hauran de respondre els habitants d’aquesta colònia francesa, amb la papereta del “Sí” o del “No”, el pròxim 4 de novembre. Aquest plebiscit representarà la meta del procés de descolonització, iniciat amb els Acords de Matignon (1988) i Nouméa (1998).

Després d’unes discussions “directes” i “franques”, els dirigents francesos i neocaledonians van assolir “un compromís”, va anunciar el primer ministre francès, Édouard Philippe, durant la roda de premsa posterior a la dissetena reunió del Comitè dels Signataris, una instància que vetlla per la descolonització de Nova Caledònia. La pregunta escollida finalment té el mèrit de respectar “els principis que regeixen els referèndums i les consultes: la claredat, la sinceritat i la lleialtat”, va afegir Philippe. De fet, la responsabilitat final de formular-la va recaure en el premier francès. Philippe va elaborar fins a set possibles preguntes. Després d’haver-les consensuat amb les diferents delegacions neocaledonianes, van escollir l’opció preferida pel primer ministre francès.

Malgrat la seva redundància, les paraules utilitzades no van ser escollides a l’atzar. Per una banda, els independentistes neocaledonians exigien incloure-hi l’expressió “plena sobirania”. Per l’altra, els opositors a la separació demanaven que l’elecció fos entre “la independència” i “el manteniment dins de França”. La fórmula escollida, que ara serà examinada pel Consell d’Estat, va resultar una opció de consens que va deixar força satisfetes les delegacions neocaledonianes.

Per l’interès general

“Hi ha hagut moments en què hem estat a punt de no arribar a un acord, ja que no defensàvem les mateixes propostes”, va reconèixer Roch Wamytan, president del grup parlamentari de la coalició independentista al Congrés de Nova Caledònia. No obstant això, “totes les formacions han acceptat la proposta, en nom de l’interès general”, va celebrar Philippe Gomès, el líder de Caledònia Unida, el principal partit no independentista. “Hauria estat lamentable que haguéssim celebrat el referèndum sense estar d’acord en la redacció de la pregunta”, va afegir Gomès, durant la roda de premsa conjunta entre dirigents favorables i contraris a la independència.

Els unionistes, favorits

Amb l’acord d’ahir, el govern francès deixa ben encaminada l’organització del referèndum. Això hauria de permetre que el president Emmanuel Macron tingués una visita plàcida en la seva primera anada a Nova Caledònia, prevista per al maig.

A principis de novembre, l’executiu centrista i dirigents neocaledonians ja havien arribat a un acord sobre la difícil qüestió del cens electoral. Aleshores van decidir incloure 11.000 noves persones en les llistes electorals de l’arxipèlag, que té 160.000 electors. La majoria dels nous inscrits són persones de la comunitat canaca, el poble autòcton d’aquest arxipèlag, colonitzat el 1853 per Napoleó III. Malgrat això, els unionistes són favorits en el referèndum. De fet, els canacs, que aposten majoritàriament per la independència, només representen el 40% de la població.