Política

UE

Radiografia de la mobilitat laboral

Mercat sense Erasmus

La meitat dels ‘millennials’ europeus no estan disposats a desplaçar-se per feina, segons dades de l’oficina estadística

Prop d’un 30% dels desocupats menors de 34 anys de l’Estat espanyol marxarien de la UE per treballar

El programa emblema de la Unió Europea, l’Erasmus, troba dificultats per replicar-se al mercat laboral juvenil. Malgrat que cada vegada més joves europeus es mouen per Europa per estudiar, quan han de fer el salt al difícil món laboral producte de la crisi financera recent tenen encara reticències per establir-se fora, excepte en alguns membres del sud de la UE. De fet, segons les dades de l’Eurostat a les quals ha tingut accés El Punt Avui, l’emigració juvenil de l’Estat espanyol que treballa a altres països del bloc europeu ha crescut més d’un 80% des del 2008.

El món laboral europeu està lluny de la integració. Segons les últimes dades de l’oficina estadística de la UE, només un de cada cinc joves aturats deixaria el seu país per treballar en un altre estat europeu. El projecte europeu queda encara lluny del mercat laboral més integrat dels EUA. El moviment anual de treballadors dins de la UE es troba entorn al 0,3%, una xifra baixa comparada amb els EUA, on un 3% es mouen d’un estat a l’altre cada any per treballar.

Segons Matthias Busse, expert del CEPS, la barrera principal és l’idioma. Així, considera un error centrar els esforços simplement a promoure el coneixement de llengües estrangeres entre els joves perquè els empresaris també poden, per exemple, ser reticents a parlar en anglès si ells no dominen l’idioma. D’altra banda, també assenyala obstacles més tècnics com ara l’equiparació de qualificacions professionals entre països de la UE, sobretot en sectors com medicina o educació, i el desconeixement sobre eines de cerca de feina a escala europea.

Tot i els impediments lingüístics o tècnics, hi ha dos corrents principals d’emigrants joves dins la UE: est-oest i sud-nord. “La diferència salarial és un factor d’empenta clau per als països de l’est”, apunta Busse, que atribueix en canvi a la falta d’oportunitats laborals durant la crisi de l’euro l’auge de l’emigració del sud cap al nord. L’Estat espanyol difereix clarament de la tendència general europea perquè hi ha una major predisposició a marxar per trobar feina. Líder amb Grècia en atur juvenil als rànquings de la UE amb un 36,8% de menors de 25 anys sense feina, ara s’ha posat al top tres d’estats on més joves estan disposats a marxar per treballar. El seu destí preferit, però, no és Europa. Fins a un 28% dels aturats entre 20 i 34 anys sortirien de la UE per trobar feina, xifra similar a França o Finlàndia. Els joves amb una major qualificació són els més predisposats a fer el pas. La xifra, però, contrasta amb el nombre de joves que estarien disposats a marxar a un altre país dins del bloc europeu, només un 15%. Per Busse, el fet que a l’Estat espanyol es parli castellà influeix molt en aquesta diferència: “Hi ha un flux de persones important cap a Sud-amèrica.”

Si bé Europa no és la preferència, hi ha hagut un boom migratori juvenil important en els últims anys. Segons l’enquesta a què ha tingut accés El Punt Avui, el 2016 hi havia 79.734 menors de 34 anys provinents de l’Estat espanyol que vivien i treballaven a la resta de la UE, mentre que el 2008 només eren 43.529. Això vol dir que el nombre de joves que han marxat a la resta de la UE per treballar s’ha incrementat més d’un 80% des de l’inici de la crisi econòmica.

83
per cent
és l’increment del nombre de joves de l’Estat espanyol que treballen a la resta de la UE des del 2008.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.