Està molt bé. Ha tingut moments d’alts i baixos. Hi han hagut reportatges en què s’ha parlat d’alguns problemes de salut i mentals, dels problemes a l’esquena i la manera com l’està afectant l’absència de llum solar. Però, en comparació amb tot el que està sofrint, està molt fort físicament. Ell sempre em diu que, mentre hi hagi moviment polític a fora, ell continuarà sentint-se bé. El problema serà quan aquest moviment s’aturi i aleshores li agafi la por de sentir-se oblidat i sentir que estan malmetent la seva vida.

Quan la CIA t’assenyala com un dels seus objectius principals, això significa que mai pots estar en seguretat. Tanmateix, el fet d’estar confinat a l’ambaixada de l’Equador a Londres, que és molt petita, acaba resultant un avantatge, encara que sembli paradoxal. Les condicions de vida d’Assange són pitjors que en una presó. Però el fet d’estar tancat li permet protegir-se davant de les amenaces externes. En el cas que li passés alguna cosa, seria responsabilitat de tots, ja que Assange hauria estat víctima de la falta d’organització popular i de voluntat política per resoldre la seva situació.

Des d’un punt de vista del dret, la seva situació està pràcticament resolta. Els tribunals de Suècia van desestimar el presumpte cas de violació. Després d’aquesta decisió, la justícia britànica hauria d’haver abandonat els seus càrrecs contra Assange, ja que un cas es derivava de l’altre. Però no ho ha fet. Això ens demostra que es tracta d’una persecució política. L’únic motiu pel qual l’ambaixada de l’Equador a Londres està rodejada per una cinquantena de policies és la presumpta violació de les condicions de llibertat provisional, que li havien imposat perquè testifiqués a Suècia. Normalment, una infracció com aquesta comporta una multa d’unes 5.000 lliures [uns 5.700 euros]. Però en realitat es tracta d’una excusa, ja que volen detenir-lo i extradir-lo als EUA. Allí l’empresonarien per haver revelat els delictes de l’exèrcit nord-americà en les guerres de l’Afganistan i l’Iraq.

Sí, vam presentar un recurs a les Nacions Unides, que va dictar que es tractava d’una detenció política realitzada de manera arbitrària. Però la jutgessa britànica encarregada del cas va afirmar que no estava d’acord amb la decisió de l’ONU i que no la implementaria. Però qui s’ha cregut per no acceptar una resolució de l’ONU? Així no funciona el dret internacional. Les autoritats judicials no paren de posar-nos excuses. Així han aconseguit que Assange estigui retingut durant sis anys per un delicte pel qual hauria rebut una pena màxima de tres mesos.

Em resulta complicat de parlar en el seu nom, però, segons Assange, Catalunya està vivint una situació de repressió política, amb la detenció dels dirigents independentistes, que resulta reveladora de la crisi del sistema democràtic occidental. Va començar a interessar-se pel procés català al setembre (durant la campanya del referèndum), quan van produir-se violacions envers la llibertat d’expressió o les detencions dels primers dirigents catalans. Aleshores, va considerar que hi havia una connexió entre la repressió que ell mateix ha sofert, el seu combat a favor de la democràcia i la llibertat d’expressió i l’independentisme català.

El sistema judicial espanyol és l’últim espai de la democràcia espanyola que no s’ha desfranquitzat, no s’ha desfet de l’herència del franquisme. Tenim un problema greu en els nivells més elevats de la jurisdicció a Espanya, perquè solen ser jutges ancians, que ocupen aquells càrrecs des de fa molt de temps. Es tracta d’una institució democràtica incompleta.