La dependència absoluta que Mariano Rajoy té d’un grup d’origen català com Ciutadans i liderat pel català Albert Rivera a l’hora d’aprovar el pressupost del 2018 no es tradueix, a diferència del que passa amb els socis bascos del PNB, en una millora de les inversions a Catalunya, que continuen a la baixa i centren el 13,3% del total, una dècima menys que el 2017 i molt lluny de la contribució catalana al PIB estatal, que és del 19%. La inversió territorial serà de 1.349,59 milions, amb una alça del 17% gràcies a l’entrada de nous recursos però lluny d’increments com el d’Euskadi (+33%) o el d’Andalusia (+27,7%), governada per Susana Díaz i que amb 1.477 milions (14,6% del total) és la gran receptora. Tot i premiar Euskadi, la vigència del 155 fa que Rajoy no tingui assegurada la devolució de les esmenes a la totalitat quan es votin al Congrés el 26 d’abril, perquè necessitarà el sí del PNB només per forçar un empat a 175 que, quan es repeteix tres vegades, fa que els vets decaiguin i el projecte tiri endavant.

En contrast amb els pressupostos del 2017 que retallaven la inversió real a tot arreu menys a les Canàries –a més del sí de Coalició Canària, el vot de Pedro Quevedo, diputat de Nova Canàries elegit en coalició amb el PSOE, va ser clau en esdevenir l’escó 176 que desempatava a favor de Rajoy–, els comptes del 2018 aporten ara uns recursos addicionals de 14.823 milions i el pastís creix un 15% perquè totes les comunitats hi guanyin. Però no totes hi guanyen en igual mesura, perquè Castella la Manxa –en mans del baró socialista Emiliano García-Page– encapçala els increments (+37,5%) i molt a prop apareix Madrid (+34%), un repartiment que pot estovar el no –ara rotund– del PSOE si el PNB manté fins al final la promesa de no negociar mentre duri el 155 a Catalunya.

El Congrés, de fet, ha aprovat un calendari que anirà en paral·lel al de la possible investidura d’un president de la Generalitat i que no ajuda Rajoy: necessita sumar el sí del PNB al de Cs el 26 d’abril i ho tornarà a necessitar en la votació final el 21 de maig, la vigília de la data límit de la dissolució automàtica del Parlament. “L’aprovació dels pressupostos depèn més que mai de Catalunya i prova l’error de Rajoy amb l’agenda catalana, no som els diputats catalans els que fem que s’aprovin, però la situació els condiciona”, resumia el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano.

Per províncies, l’Estat destina a Girona 139,1 milions, la qual cosa suposa un ascens per quart any consecutiu –en aquest cas, d’un 6%–, però moltes de les partides continuen sense concreció. En el cas de Barcelona, és el port el que s’endú el gruix inversor amb gairebé 200 milions per a obres d’ampliació i accessos ferroviaris. A Tarragona, la inversió és de 271,3 milions, més dels 226,66 milions del 2017 (però lluny dels 357 milions del 2016), amb partides com ara els 33,7 milions al port de Tarragona. En el cas de Lleida, els pressupostos preveuen una inversió de 43,8 milions d’euros, lleugerament per sota dels 44,7 pressupostats el 2017 i molt inferiors als 78,5 milions del 2016.